Drets de les parelles de fet. Incertesa

Passa el temps, els dies, els mesos i els anys, i no hi ha manera de tenir una visió clara i nítida de la situació jurídica de les parelles de fet pel que fa al Dret Matrimonial i de Família i, també, al Dret de Successions.

Semblava que, a Catalunya, tot quedava prou clar després de l’entrada en vigor dels llibres Segon (relatiu a la persona i a la família) i Quart (relatiu a les successions) del Codi Civil de Catalunya. Fins fa no gaires setmanes, quan una parella de fet em venia a veure o em féia alguna consulta, em resultava fàcil dir que els seus drets en matèria de família o de successions eren gairebé els mateixos que els que tenen els integrants d’un matrimoni, llevat d’alguns punts molt concrets. Ara, ja no em resulta tant fàcil, tot i que, a Catalunya, res no ha canviat..... de moment. M’explico.

No hi ha una llei de parelles de fet a nivell de  tot l’estat. Algunes comunitats autònomes han legislat sobre la qüestió; d’altres, no ho han fet. Pel que fa a Catalunya, es considera parella estable aquella parella que conviu en una comunitat de vida anàloga a la matrimonial sempre que a) la convivència duri més de dos anys ininterromputs;  o b) durant la convivència tinguin un fill comú; o c) formalitzin la relació en escriptura pública. Amb complir un dels tres supòsits n’hi ha prou.

Per tant, a Catalunya no resulta imprescindible inscriure’s en cap resgistre ni tampoc anar al notari. Per tenir la consideració legal de parella estable pot haver-n’hi prou amb la simple convivència durant dos anys ininterromputs. I aquest enfoc català ha estat compartit per la majoria de legislacions autonòmiques que aborden la qüestió. Són més d’una les que atorguen efectes legals a la simple convivència i, majoritàriament, ho fan amb la voluntat de protegir el membre més vulnerable de la parella quan hi ha un trencament, de manera que les extincions de parelles de fet tenen moltes semblances amb els divorcis, per exemple.

Però vet aquí que la legislació estatal considera que si una parella ha optat per no contraure matrimoni, és perque vol que la seva convivència no generi cap mena de dret. I és sobre aquesta contradicció d’enfocs que s’ha pronunciat el Tribunal Constitucional en sentència de 23 d’ abril de 2013. La sentència resol un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei  de la Comunitat de Navarra per a la igualtat jurídica de les parelles estables. Aquesta llei dèia que hi ha parella estable en cas que “hayan convivido un período ininterrumpido de un año, salvo que tuvieran descendencia común, en cuyo caso bastará la mera convivencia”

El Tribunal Constitucional ha anulat  aquest article  i diu ”supondría una ‘contradictio in terminis’ convertir en ‘unión de derecho’ una relación estable puramente fáctica integrada por dos personas que han excluido voluntariamente acogerse a la institución matrimonial, con su correspondiente contenido de derechos y obligaciones..... en consecuencia, hemos de concluir que la regulación discutida responde básicamente a un modelo imperativo bien alejado del régimen dispositivo que resultaría acorde con las características de las uniones de hecho y las exigencias del libre desarrollo de la personalidad recogidos en el art. 10.1 CE “.

Voilà. De moment, aquesta decisió afecta, només, la llei navarresa. Però a ningú no se li pot escapar que, en aquests temps que corren, el que estableix l’article 234-1 del Codi Civil de Catalunya està seriosament amenaçat. És per això que, quan em consulten, ara dic que els drets de les parelles estables en matèria de família o de successions són, a Catalunya,  gairebé els mateixos que els que tenen els integrants d’un matrimoni, llevat d’alguns punts molt concrets...... de moment. En realitat, el que es troba al punt de mira no són els drets en sí, sino els requisits que cal complir per a ser considerats parella estable.