Els poders preventius per a la incapacitat

 

Ho definim: un poder preventiu és un document notarial per qual una persona, el poderdant,  designa una altra persona, l’apoderat, per a que el representi i defensi els seus interessos en cas de ser incapacitada.

Cada vegada, els advocats de Família tenim més consultes sobre la utilitat dels poders preventius. L’esperança de vida  es fa més i més llarga, gràcies als avenços de la ciència. Per tant, cada vegada hi ha més gent  d’edat avançada i, com a conseqüència, creix la xifra de persones que poden ser incapacitades i  tenen el risc de poder perdre la capacitat per a manifestar la seva voluntat.

La gent comença a prendre consciència d’aquets fets, i aquests darrers anys ha crescut la xifra de poders preventius que s’atorguen. Això vol dir que cada vegada hi ha més persones que entenen la importància d’assegurar la defensa dels seus interessos si mai arriba que els incapacitin.

Pensem que, si una persona es deteriora físicament  o mentalment fins el punt de no poder valer-se per si mateixa, cal engegar un procediment d’incapacitació, al final del qual el jutge la declararà incapaç i nomenarà un tutor o una tutora. Això demana  temps. El cas, però, és que hi ha alguns instruments legals per evitar un procediment com el que acabem de descriure, Per exemple, els poders preventius.

D’aquesta manera, una persona que encara té la ment clara i sap el que vol pot establir la manera de defensar els seus interessos pel cas d’una futura hipotètica incapacitació.

Potser l’avantatge més gran dels poders preventius  és que permeten l’administració  del patrimoni de la persona declarada incapaç sense que calgui iniciar el procediment d’incapacitació judicial. Hi ha dos tipus de poder preventiu:

-el poder preventiu en sentit estricte, que només entra en vigor a partir del moment en que el poderdant és declarat incapaç

-i el poder preventiu amb subsistència en cas d’incapacitat, pel qual el poder ja entra en vigor en el mateix momento d’atorgar-se o en la data que es fixi, i, posteriorment, subsisteix quan el poderdant és declarat incapaç.

Aquesta és una eina absolutament útil per garantir la defensa dels interessos de la gent gran, atès el progressiu envelliment de la població, i cal no confondre-la ni amb l’autotutela ni  amb el testament vital, que tenen una altra funció i dels quals en parlarem un altre dia.