La imatge dels menors a les xarxes socials

Fa uns dies va ser l’aniversari del fill petit d’un amic meu. Per celebrar-ho, va organitzar una festa a la que va convidar una quinzena de nens i nenes , companys  d’escola del  seu fill.  El meu amic va fer moltes fotos i, després, en va penjar unes quantes al Facebook. Ho va fer amb ganes de compartir el què, per a ell, era un moment d’alegria i de felicitat, simplement.  No havien passat ni un parell d’hores quan va rebre la trucada del pare d’una de les nenes que havia anat a la festa. Molt molest, aquest pare li exigia que retirés immediatament totes les fotos on es vèia la seva filla.

Tenia raó, aquest pare ? Com cal tractar les imatges dels menors d’edat a les xarxes socials i a internet en general?   Les imatges són dades personals i, com a tals, estan incloses en la Llei Oficial de Protecció de Dades.  Per tant, la publicació de fotografies o vídeos de menors exigeix, en primer lloc, el consentiment del nen o nena quan tingui la capacitat per donar-lo (el Tribunal Suprem considera que és a partir dels 14 anys) i, si no té aquesta capacitat, aleshores és imprescindible l’autorització dels pares o tutors legals. Sense aquesta autorització, es vulneraria el dret a la intimitat del menor, protegit per l’art.18 de la Constitució, així com les lleis de Protecció de l’Honor i de Protecció del Menor.

Què vol dir això de manera pràctica? Com a pare o mare, cadascú de nosaltres pot publicar fotos o videos dels nostres fills per internet, sempre i quan l’altre progenitor hi estigui d’acord. Normalment, aquest consentiment dels dos progenitors no sol presentar problemes al sí d’un matrimoni, però, en canvi, és una font constant de disputes en cas de divorci o separació. En aquestes ocasions, resulta imprescindible que el progenitor que vol publicar les imatges obtingui el consentiment de l’altre. Si no hi ha el consentiment  de tots dos, caldrà retirar les imatges de la xarxa. El progenitor que volia penjar-les sempre tindrà el recurs d’anar al jutjat i iniciar un procediment de discrepància en l’exercici de la potestat parental . En aquests casos hi ha  reciprocitat i, per tant, el progenitor que s’oposi a que l’altre pengi imatges dels menors, tampoc no ho podrà fer pel seu compte.

Estem parlant d’una qüestió que cau, plenament, dins de l’exercici de la potestat parental i no dins de l’esfera de la simple guarda dels menors, contràriament al que creu molta gent.

I què passa amb les fotos que publiquem? Significa que tothom les pot fer servir? No, de cap manera. El fet de penjar unes imatges a una web o a una xarxa social implica  únicament que permetem que siguin vistes. Qualsevol altra cosa, ja sigui reproducció, descàrrega o modificació,  precisa l’autorització dels pares. I podem publicar totes les fotos que vulguem? Tampoc. Pel que fa a les imatges dels nostres fills, cal ser molt curosos. Pensem que publicar una foto que pogués perjudicar la imatge del menor o en la qual aparegués despullat etc... podría arribar a motivar l’actuació d’ofici de la Fiscalía. El segon límit important el fixen els altres nens que poden sortir a la foto, com li va passar a en Pere. En aquest cas, resulta imprescindible obtenir l’autorització prèvia dels seus pares.

Dit això, hi ha un altre tipus de consideracions que convé fer. La primera, i principal, és que una vegada publicada una foto a internet, perdem completament el control real sobre ella.  Les imatges  deixen molts més rastres que no pas els textos: podem esborrar-les però continúen als servidors i poden ser trobades pels buscadors, amb tots els riscos que això suposa. Heu sentit parlar del “morphing”, per exemple?  Es tracta de l’alteració d’una imatge d’un nen o nena per a convertir-la en una nova imatge de contingut altament pronogràfic. Podem imaginar les conseqüències que tindria  pel nostre fill o filla que algun company d’escola descubrís una imatge d’aquestes i la fes còrrer?

A partir dels 14 anys, la situació canvia completament. Els nois/noies  ja són responsables per les imatges que vulguin publicar a la xarxa. Això genera un altre tipus d’interrogants i de riscos, des de l’assetjament (groaming si és par part d’adults, cyberbulling  si és entre iguals) fins a la responsabilitat penal en què puguin incórrer per causa d’alguna actuació seva a internet.  I hem de ser molt conscients que, amb l’aparició de les tabletes i dels smartphones, les possibilitats de control dels pares han disminuït dràsticament.