Divorciar-se o separar-se significa, essencialment, canviar d’estat civil. Però, al mateix temps, tant el divorci com la separació poden tenir uns altres efectes que no són tan evidents: les conseqüències fiscals, els impostos. Quan emprenem un procediment de divorci, cal que els advocats de familia assessorem adequadament sobre les repercussions fiscals  que poden arribar a produïr-se. Per això, tot i que ja hem parlat d’aquesta qüestió anteriorment, és bo refrescar la memòria.

L’any 2016 es van registrar a Espanya més de 100.000 ruptures matrimonials que van acabar en sentència judicial, ja fos a través d’un procediment contenciós, ja fos de comú acord. Una immensa majoria d’aquestes ruptures va implicar l’establiment  de pensions d’aliments en favor de fills menors d’edat i també, potser,  la fixació d’una pensió compensatòria en favor d’un cònjuge  o la determinació d’una compensació econòmica per raó de treball. Totes i cadascuna d’aquestes figures tenen repercussió fiscal a l’hora de fer la declaració de la renda, però molta gent no ho sap i no ho fa constar, amb el risc que això suposa, bé de possibles sancions, bé d’un resultat més desfavorable  en la declaració.

La condició bàsica és que hi hagi una sentència judicial que estableixi una obligació de pagament o un dret de cobrament, sense que sigui rellevant si s’ha aconseguit a través d’un procediment contenciós o consensuat. Dit això, el tractament fiscal de la pensió d’aliments és força diferent del de la compensatòria.

La pensió d’aliments que reben els menors o els fills que no tenen independència econòmica  és una renda exempta de tributació.  És a dir, qui la rep, no té cap obligació de declarar-la  (i aqui cal afegir que només el pare o la mare que hagi obtingut la guarda del menor  pot tributar amb el fill en la modalitat conjunta i aplicar la reducció del mínim personal i familiar). Pel que fa a qui la paga, les quantitats abonades no tenen la consideració de despesa deduïble ni podran reduïr la base imposable, tot i que  sí que podran ser objecte d’un tipus de gravamen més baix.

En relació a la prestació compensatòria, el tractament fiscal és completament diferent. Qui la paga, té dret a reduïr la base imposable de la seva declaració, sense que l’esmentada base pugui resultar negativa com a conseqüència d’aquesta reducció. Qui la cobra, haurà de declarar aquestes quantitats  com a rendiment de treball.

I, pel que fa a la dissolució del règim econòmic matrimonial, cal matisar.  Per una banda, quan el règim és el de guanys,  si el repartiment és equitatiu, resulta exempt de tributar. En cas contrari, hi haurà una donació que originarà una obligació tributària.

Pel que fa al règim predominant a Catalunya, el de separació de béns, la situació és diferent si el divorci o separació és judicial o notarial. El cas típic és el de l’extinció de condomini  que es produeix quan un dels cònjuges s’adjudica la plena propietat del pis que tenien a mitges  i, a canvi, compensa dineràriament l’altre cònjuge. Doncs bé, si el divorci o separació es fa per vía judicial, aquesta operació és exempta de tributar per  actes jurídics documentats (AJD) i tampoc no ha de pagar la plusvàlua,  mentre que si es fa per via notarial, sí que haurà de pagar tots dos tributs.

De manera que cal anar amb compte amb aquestes conseqüències semi-ocultes de tot divorci o separació i assessorar-se de manera adequada.