Quan un cònjuge, o parella de fet, mor a Catalunya,  el supervivent té uns drets que són exclusivament pel cas  que siguin matrimoni o parella de fet al moment del decés, no en  els casos de divorciats o separats de dret o de fet.

En síntesi, els drets que té el  supervivent són: 1.- El dret al parament de l’habitatge ; 2.-L’any de viduïtat; 3.-L’usdefruit universal en cas de successió intestada; 4.-La quarta vidual

Cadascuna d’aquestes institucions demana explicació i aclariments. En aquesta entrada del blog, parlem, únicament, de l’any de viduïtat.

El regula l’article 231-31 del Codi Civil de Catalunya .El cònjuge supervivent no separat judicialment o de fet,  que no sigui usufructuari universal del patrimoni del premort,  té dret a uns beneficis que són:

– Continuar usant l’habitatge conjugal per un període que es limita a 1 any màxim.

– Ser alimentat a càrrec del patrimoni, també màxim 1 any, d’acord amb el nivell de vida que havien mantingut del cònjuges i amb la importància del patrimoni del premort esmentat.

Si el cònjuge  supervivent no pot gaudir d’aquests drets, no els podrà transferir  als seus hereus.

Cal tenir present que aquest benefici es exclusiu del  règim econòmic de separació de bens, ja que el cònjuge supervivent es pot trobar que l’habitatge era exclusiu del premort i que aquest hagi fet testament deixant-lo a favor d’unes terceres persones. Si no hi hagués aquesta protecció del cònjuge supervivent,  aquestes  persones el podrien obligar a abandonar un habitatge que ja no seria seu. Per evitar-ho,  s’ha dibuixat  la figura jurídica  de l’any de viduïtat.

El punt segon de l’article 231-31 estableix els casos en que  el cònjuge supervivent perd els dret de l’ús i de ser alimentat a càrrec del patrimoni. Són a) si el supervivent es torna a casar o passa a viure maritalment amb una altra persona durant l’any següent a la mort del seu cònjuge i b) també si abandona o negligeix greument els fills comuns sobre els que encara ostenta la potestat parental. Si això succeeix, però, en cap cas  està obligat a tornar l’import dels aliments percebuts.