El Codi Civil de Catalunya estableix (art.233-11.3) que no es pot atribuir la guarda al progenitor contra el que s’hagi dictat una sentència ferma per actes de violència familiar o masclista dels quals els fills hagin estat o puguin ser víctimes directes o indirectes. Així mateix, el CCCat estableix que, en interès dels fills, tampoc no es pot atribuir la guarda al progenitor  mentre hi hagi indicis fonamentats que ha comès actes de violència familiar o masclista dels quals els fills hagin estat o puguin ser víctimes directes o indirectes.

Quan els fills són, o poden ser, víctimes de violència directa, la situació es  clara i les disposicions de la llei són taxatives: no pot haver-hi atribució de la guarda. El mateix passa en el cas que ja s’ha dictat una sentència per actes de violència familiar o masclista i aquesta sentència ja és ferma. En canvi, quan es tracta d’una situació en la que cal valorar si hi ha “indicis fonamentals que ha comès actes de violència familiar o masclista dels quals els fills hagin estat o puguin ser víctimes directes o indirectes”, les coses no són tan clares.

I no són tan clares sobretot quan cal estimar si els fills estan, o  poden estar, en situació de risc de convertir-se en víctimes indirectes. Si la violència ha estat, o pot ser, directa, la cosa està clara, però la indefinició del concepte “indirecte” fa que el jutge es pugui trobar en una situació en la que li sigui difícil realitzar la valoració adequada.

La sentència de 18 d’abril de 2018 de la Sala Segona  del Tribunal Supremo ajuda a delimitar una mica més el concepte “indirecte”. Tot i que es tracta de la sala competent en matèria penal, pensem que el contingut de l’esmentada sentència ha de ser de ràpida i automàtica aplicació en l’àmbit dels procediments de família.

En síntesi, la sentència estima que, en els casos de violència de gènere, és aplicable l’agreujant d’actuar en presència de menors encara que no ho vegin de forma directa, sinó que adverteixin l’agressió a través d’altres percepcions sensorials com, per exemple, a través del so.  Aquesta apreciació de la Sala Segona del Tribunal Supremo  fa que, al nostre criteri,  es pugui  interpretar que, per exemple,  el menor que adquireix la percepció que la mare està sempre plorant a causa de les esbroncades i del mal tracte verbal  que rep per part del pare és un menor víctima indirecte de violència.