Confusió. Aquesta és la paraula que defineix la percepció que la majoria de parelles de fet tenen sobre el dret del supervivent a percebre una pensió de viduïtat en cas de mort de l’altre. És una consulta recurrent al nostre despatx d’advocats de Familia, sobretot a causa de les informacions contradictòries que circulen vox populi.
Vejam. El Codi Civil de Catalunya ho deixa ben clar: dues persones que conviuen en una comunitat de vida anàloga a la matrimonial es consideren parella estable en qualsevol dels casos següents,
1) Si la convivència dura més de dos anys sense interrupció,
2) Si, durant la convivència, tenen un fill comú, o
3) Si formalitzen la relació en escriptura pública
N’hi ha prou, doncs, amb trobar-se en un d’aquests tres casos per tenir dret a la pensió de viduïtat? Doncs no, no n’hi ha prou en els supòsits 1) i 2), i sí que és suficient en el supòsit 3). Tot això respon a una decisió del Tribunal Constitucional que va anular un article de la Seguretat Social que permetia l’accés a la pensió de viduïtat d’acord amb els requisits de reconeixement legal de la condició de parella de fet que establien les diverses legislacions autonòmiques, com la catalana, la navarresa o la balear.
El TC va estimar que els requisits havien de ser els mateixos per a tothom, de manera que, ara, les parelles de fet catalanes dels casos 1) i 2), per percebre la pensió de viduïtat, apart de la situació d’alta, cotització i situació d’insuficiència econòmica, hauran d’acreditar:
1.- haver conviscut de forma estable i notòria amb caràcter immediat a la mort del causant durant almenys 5 anys, i
2.- estar inscrit en un registre públic específic o haver formalitzat la relació de parella en escriptura pública com a mínim dos anys abans a la mort del causant.
Per tant, per a percebre la pensió de viduïtat és imprescindible, doncs, o bé estar inscrit al Registre de Parelles de Catalunya estables que fa unes setmanes que ha entrat en funcionament, o bé haver formalitzat la relació de parella en escriptura pública, al notari.