- Català
- Español
D’entrada, cal deixar clar que la prestació compensatòria no existeix quan es tracta de la dissolució d’una parella de fet. El Codi Civil de Catalunya només contempla la possibilitat d’establir una prestació compensatòria en els casos de divorci o separació matrimonial, mai quan s’extingeix una parella de fet.
En canvi, el mateix Codi Civil de Catalunya, quan tracta de les parelles de fet, sí que disposa la possibilitat d’establir una prestació alimentaria a càrrec d’un dels convivents i en favor de l’altre convivent.
Vol dir, doncs, que la prestació compensatòria de les crisis matrimonials i aquesta prestació alimentària de les crisis de les parelles de fet són equivalents, són el mateix?
Doncs no, no són equivalents. La prestació compensatòria derivada de la ruptura matrimonial té per objectiu mirar de garantir una certa igualtat entre els cònjuges una vegada succeït el trencament, de tal manera que el que quedi en pitjor situació econòmica pugui tenir una mena d’ajuda mentre no es recupera. La prestació és essencialment temporal, però no hi ha una durada màxima.
En canvi, la prestació alimentària per a les parelles de fet, que regula l’article 234-10.1 del Codi Civil de Catalunya, exigeix l’existència d’una situació de necessitat, no de simple desequilibri. I, encara més, aquesta situació de necessitat ha de ser ocasionada per una d’aquestes dues raons
-o bé perquè la convivència ha reduït la capacitat del sol-licitant d’obtenir ingressos,
-o bé perquè el convivent sol-licitant té atribuïda la guarda dels fills comuns, en circumstàncies que facin minvar la seva capacitat d’obtenir ingressos.
A més, el mateix CC de Catalunya marca una durada màxima de tres anualitats, excepte en el cas que la prestació es fonamenti en la minva de la capacitat del creditor d’obtenir ingressos derivada de la guarda dels fills comuns. En aquest cas, es pot establir mentre duri la guarda.