Què passa si els progenitors no volen vacunar els fills menors d’edat?

 

A partir d’aquest 4 d’agost, a Catalunya ja es pot administrar la vacuna contra el Covid-19 a menors d’entre 12 i 15 anys. D’altres comunitats ja fa un temps que ho estan fent i tot fa pensar que, d’aquí a unes setmanes, s’obrirà la vacunació a franges d’edat inferiors. Els menors que es troben en aquestes franges estan encara subjectes a la potestat parental que ostenten tots dos progenitors. Què pot passar, doncs, si un dels dos progenitors no vol que el fill o filla es vacuni? O, encara més, què pot passar si cap dels dos progenitors no ho vol?

El primer cas, quan un dels dos progenitors vol que el fill o filla rebi la vacuna, mentre que l’altre no ho vol, representa una clara controvèrsia en l’exercici de la potestat parental. Jurídicament parlant, és el mateix cas que ens trobem quan un progenitor vol autoritzar una intervenció quirúrgica del menor i l’altre no, o quan un vol canviar el menor d’escola i l’altre no hi està d’acord.

El que cal  és demanar l’auxili judicial i engegar un procediment  anomenat  de “ Jurisdicció Voluntària”.  El jutge, o la jutgessa, escoltarà les raons de cada progenitor i, sempre orientant-se cap el que sigui millor i més recomanable per als menors, donarà la capacitat de decidir a un progenitor o a l’altre.

Més incert és el cas que es produeix quan cap dels progenitors no vol que els fills es vacunin. Com ja dèiem en un blog anterior, cal buscar la resposta en l’article 9 de la Ley de Autonomía del Paciente  que diu que, en els casos en què el consentiment l’hagi d'atorgar el representant (els progenitors), la decisió s'ha d'adoptar atenent sempre al major benefici per a la vida o salut del pacient, en aquest cas el fill o filla, i aquelles decisions que siguin contràries a aquests interessos s'han de posar directament en coneixement de l'autoritat judicial o del Ministeri Fiscal, perquè adopti la resolució corresponent, excepte quan, per raons d'urgència, no sigui possible demanar l'autorització judicial.

I la tendència de la jurisprudència, quan això passa, és la d’emparar que es porti a terme la vacunació.

Ara bé, cal tenir en compte que, aquí, les vacunacions  són aconsellades però no obligatòries, de manera que,  només en cas  que la no  vacunació del menor impliqui un risc per  a la seva salut o per a la d’altres persones,  podrà  l’administració pública engegar un procediment contra els progenitors per aconseguir que el menor es vacuni.

De moment, la vacuna contra el Covid-19 no forma part del calendari de vacunació que proposa el Servei Català de la Salut. Si algun dia arriba a integrar-s’hi, pensem que alguns centres escolars demanen tenir el carnet de vacunes al dia per admetre l’alumne.