La quarta vidual

 

Dins d’aquesta sèrie d’escrits sobre els drets successoris del cònjuge o parella de fet supervivent, en cas de mort de l’altre membre de la parella, queda per parlar de la quarta vidual, que  està regulada a l’article 452-1 i següents del Codi Civil de Catalunya.

Per començar, cal dir que la quarta vidual és  un dret que es dona al cònjuge supervivent i que té una  finalitat molt clara:  compensar el supervivent pel desequilibri causat per la mort del seu cònjuge o parella de fet. I això es fa  reconeixent-li el dret a obtenir la quantitat necessària per atendre les seves necessitats, amb un topall  màxim  que és  la quarta part del actiu hereditari líquid.

Es pretén que  el cònjuge supervivent pugui  mantenir el mateix nivell de vida del matrimoni. Cal  subratllar, però, un matís important:  la quarta vidual és, essencialment,  un mitjà de subsistència vidual, no una institució hereditària. Per tant, en cas que  el supervivent tingui una capacitat econòmica pròpia suficient, i per tant, la mort del cònjuge no li causi un desequilibri, no tindrà dret a reclamar-la. Si la reclama, i hi té dret, són els hereus els qui tenen l’obligació d’abonar-la.

Resumint, doncs, la quarta vidual és un dret que té el cònjuge o parella de fet supervivent sobre la massa hereditària,  sempre que no tingui recursos suficients per a satisfer les seves necessitats, atès el nivell que venia gaudint durant el matrimoni.

Per aquesta mateixa raó, el dret a  la quarta vidual es perd  si el supervivent inicia una convivència marital  amb una altra persona abans de reclamar-la. En canvi, si ho fa després d’haver-la reclamat, no el perd.