Blog

La quarta vidual

Dins d’aquesta sèrie d’escrits sobre els drets successoris del cònjuge o parella de fet supervivent, en cas de mort de l’altre membre de la parella, queda per parlar de la quarta vidual, que  està regulada a l’article 452-1 i següents del Codi Civil de Catalunya. Per començar, cal dir que la quarta vidual és  un dret que es dona al cònjuge supervivent i que té una  finalitat molt clara:  compensar el supervivent pel desequilibri causat per la mort del seu cònjuge o parella de fet. I això es fa  reconeixent-li el dret a obtenir la quantitat necessària per atendre les seves necessitats, amb un topall  màxim  que és  la quarta part del actiu hereditari líquid.

Dret al parament i usdefruit universal del cònjuge supervivent

Els drets successoris del cònjuge o parella de fet supervivent són, bàsicament, el dret al parament de  l'habitatge, l'any de viduïtat, l'usdefruit universal en cas de successió intestada i la quarta vidual.

L'any de viduïtat

Quan un cònjuge, o parella de fet, mor a Catalunya,  el supervivent té uns drets que són exclusivament pel cas  que siguin matrimoni o parella de fet al moment del decés, no en  els casos de divorciats o separats de dret o de fet. En síntesi, els drets que té el  supervivent són: 1.- El dret al parament de l’habitatge ; 2.-L’any de viduïtat; 3.-L’usdefruit universal en cas de successió intestada; 4.-La quarta vidual

Les capitulacions matrimonials

Cada dia son més freqüents les consultes que els  advocats de família, especialistes en separacions i divorcis, rebem a propòsit de les capitulacions matrimonials i dels pactes en previsió de ruptura matrimonial. Dedicarem aquest escrit a les capitulacions (o capítols) matrimonials i deixarem els pactes en previsió de ruptura per una altra ocasió.

Les capitulacions matrimonials són un contracte vinculat al matrimoni, l’eficàcia del qual depèn de la celebració del matrimoni i amb un contingut que pot ser d’allò més divers: es pot pactar o modificar el  règim econòmic matrimonial (separació de béns, guanys, participació en els guanys...), es poden efectuar pactes successoris, es poden formalitzar donacions i, fins i tot, es poden establir aquests pactes en previsió de ruptura que tractarem un altre dia. Cap d’aquests continguts és essencial i imprescindible, però tots ells es poden incloure en unes capitulacions matrimonials.

Menors i violència indirecta

El Codi Civil de Catalunya estableix (art.233-11.3) que no es pot atribuir la guarda al progenitor contra el que s’hagi dictat una sentència ferma per actes de violència familiar o masclista dels quals els fills hagin estat o puguin ser víctimes directes o indirectes. Així mateix, el CCCat estableix que, en interès dels fills, tampoc no es pot atribuir la guarda al progenitor  mentre hi hagi indicis fonamentats que ha comès actes de violència familiar o masclista dels quals els fills hagin estat o puguin ser víctimes directes o indirectes. Quan els fills són, o poden ser, víctimes de violència directa, la situació es  clara i les disposicions de la llei són taxatives: no pot haver-hi atribució de la guarda. El mateix passa en el cas que ja s’ha dictat una sentència per actes de violència familiar o masclista i aquesta sentència ja és ferma. En canvi, quan es tracta d’una situació en la que cal valorar si hi ha “indicis fonamentals que ha comès actes de violència familiar o masclista dels quals els fills hagin estat o puguin ser víctimes directes o indirectes”, les coses no són tan clares

Matrimoni i parella de fet: nacionalitat i residència per al membre que no és ciutadà de la Unió Europea

“Sóc peruana i el meu nòvio és espanyol. Si ens fem parella de fet, puc tenir la nacionalitat española?” En un món globalitzat com l’actual, aquesta és una mena de consulta que cada vegada rebem més els advocats de Famíla, especialistes en divorcis i separacions. Doncs que quedi clar: els estrangers de tercers països que no pertanyen a la Unió Europea no obtenen la nacionalitat española pel fet de contraure matrimoni ni pel de constituir una parella de fet i inscriure’s en un registre públic. Ara bé, sí que, en cas de matrimoni (i no en cas de formar parella de fet) hi ha certes conseqüències: per a la concessió de la nacionalitat española per residència legal, prèvia i continuada, els 10 anys necessaris es redueixen a 1 any en general (reducció de 5 a 1 any en el cas dels refugiats i de 2 a 1 any en cas de nacionals dels països llatinoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Ecuatorial, Portugal o pels sefardites)

Els poders preventius per a la incapacitat

Ho definim: un poder preventiu és un document notarial per qual una persona, el poderdant, designa una altra persona, l’apoderat, per a que el representi i defensi els seus interessos en cas de ser incapacitada. Cada vegada, els advocats de Família tenim més consultes sobre la utilitat dels poders preventius. L’esperança de vida es fa més i més llarga, gràcies als avenços de la ciència. Per tant, cada vegada hi ha més gent d’edat avançada i, com a conseqüència, creix la xifra de persones que poden ser incapacitades i tenen el risc de poder perdre la capacitat per a manifestar la seva voluntat.La gent comença a prendre consciència d’aquets fets, i aquests darrers anys ha crescut la xifra de poders preventius que s’atorguen. Això vol dir que cada vegada hi ha més persones que entenen la importància d’assegurar la defensa dels seus interessos si mai arriba que els incapacitin.

Puc marxar de casa?

“Jo voldria marxar de casa, però no ho puc fer perque seria abandó de la llar”, és una reflexió que rebem, amb certa freqüència, els advocats que ens dediquem al Dret de Familia. I és una reflexió equivocada. Marxar de casa, de manera civilitzada, per evitar mals majors quan la convivència ja està molt deteriorada, no es “abandono del hogar” ni ha de pressuposar, gens ni mica, el futur desenllaç del divorci o separació.

Impostos i divorcis

Divorciar-se o separar-se significa, essencialment, canviar d’estat civil. Però, al mateix temps, tant el divorci com la separació poden tenir uns altres efectes que no són tan evidents: les conseqüències fiscals, els impostos. Quan emprenem un procediment de divorci, cal que els advocats de familia assessorem adequadament sobre les repercussions fiscals que poden arribar a produïr-se. Per això, tot i que ja hem parlat d’aquesta qüestió anteriorment, és bo refrescar la memòria.

Sobre la prestació compensatòria

El Codi Civil de Catalunya estableix que la prestació compensatòria (també dita pensió compensatòria) té com a finalitat compensar el perjudici que la ruptura matrimonial ocasiona a un dels cònjuges en relació a la situació econòmica que gaudia durant el matrimoni i, també, en relació a la situació econòmica en que queda l’altre cònjuge. La finalitat de la pensió compensatòria no és indemnitzatòria: és actuar d’amortidor per a que el cònjuge que es vegi econòmicament més perjudicat pel divorci pugui mitigar aquest perjudici i anar-se adaptant a la nova realitat. No es tracta, en cap cas, d’un mecanisme que tingui per objectiu aconseguir la igualtat econòmica entre els que es divorcien. No es busca la igualtat; es busca que qui està en pitjor situació econòmica tingui una ajuda que li permeti parar el cop i tirar endavant i que aquesta ajuda sigui pagada pel que està en millor situació
Subscriure a Blog Subscriure a Blog