Blog

Matrimoni i parella de fet: nacionalitat i residència per al membre que no és ciutadà de la Unió Europea

“Sóc peruana i el meu nòvio és espanyol. Si ens fem parella de fet, puc tenir la nacionalitat española?” En un món globalitzat com l’actual, aquesta és una mena de consulta que cada vegada rebem més els advocats de Famíla, especialistes en divorcis i separacions. Doncs que quedi clar: els estrangers de tercers països que no pertanyen a la Unió Europea no obtenen la nacionalitat española pel fet de contraure matrimoni ni pel de constituir una parella de fet i inscriure’s en un registre públic. Ara bé, sí que, en cas de matrimoni (i no en cas de formar parella de fet) hi ha certes conseqüències: per a la concessió de la nacionalitat española per residència legal, prèvia i continuada, els 10 anys necessaris es redueixen a 1 any en general (reducció de 5 a 1 any en el cas dels refugiats i de 2 a 1 any en cas de nacionals dels països llatinoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Ecuatorial, Portugal o pels sefardites)

Els poders preventius per a la incapacitat

Ho definim: un poder preventiu és un document notarial per qual una persona, el poderdant, designa una altra persona, l’apoderat, per a que el representi i defensi els seus interessos en cas de ser incapacitada. Cada vegada, els advocats de Família tenim més consultes sobre la utilitat dels poders preventius. L’esperança de vida es fa més i més llarga, gràcies als avenços de la ciència. Per tant, cada vegada hi ha més gent d’edat avançada i, com a conseqüència, creix la xifra de persones que poden ser incapacitades i tenen el risc de poder perdre la capacitat per a manifestar la seva voluntat.La gent comença a prendre consciència d’aquets fets, i aquests darrers anys ha crescut la xifra de poders preventius que s’atorguen. Això vol dir que cada vegada hi ha més persones que entenen la importància d’assegurar la defensa dels seus interessos si mai arriba que els incapacitin.

Puc marxar de casa?

“Jo voldria marxar de casa, però no ho puc fer perque seria abandó de la llar”, és una reflexió que rebem, amb certa freqüència, els advocats que ens dediquem al Dret de Familia. I és una reflexió equivocada. Marxar de casa, de manera civilitzada, per evitar mals majors quan la convivència ja està molt deteriorada, no es “abandono del hogar” ni ha de pressuposar, gens ni mica, el futur desenllaç del divorci o separació.

Impostos i divorcis

Divorciar-se o separar-se significa, essencialment, canviar d’estat civil. Però, al mateix temps, tant el divorci com la separació poden tenir uns altres efectes que no són tan evidents: les conseqüències fiscals, els impostos. Quan emprenem un procediment de divorci, cal que els advocats de familia assessorem adequadament sobre les repercussions fiscals que poden arribar a produïr-se. Per això, tot i que ja hem parlat d’aquesta qüestió anteriorment, és bo refrescar la memòria.

Sobre la prestació compensatòria

El Codi Civil de Catalunya estableix que la prestació compensatòria (també dita pensió compensatòria) té com a finalitat compensar el perjudici que la ruptura matrimonial ocasiona a un dels cònjuges en relació a la situació econòmica que gaudia durant el matrimoni i, també, en relació a la situació econòmica en que queda l’altre cònjuge. La finalitat de la pensió compensatòria no és indemnitzatòria: és actuar d’amortidor per a que el cònjuge que es vegi econòmicament més perjudicat pel divorci pugui mitigar aquest perjudici i anar-se adaptant a la nova realitat. No es tracta, en cap cas, d’un mecanisme que tingui per objectiu aconseguir la igualtat econòmica entre els que es divorcien. No es busca la igualtat; es busca que qui està en pitjor situació econòmica tingui una ajuda que li permeti parar el cop i tirar endavant i que aquesta ajuda sigui pagada pel que està en millor situació

Potestat parental i guarda dels menors

Hi ha una certa i constant confusió entre els conceptes jurídics de “potestat parental” i de “guarda” dels menors, confusió que s’exten al contingut de cadascuna d’aquestes figures jurídiques. De vegades, els advocats de família, especialistes en divorcis i separacions, donem per fet que tothom sap de què parlem i que tothom enten el què expliquem, però no sempre és així. La confusió entre potestat parental i guarda és una de les més habituals.

Divorci: qui paga els estudis superiors dels fills?

Aquesta és una pregunta que sovint rebem els advocats de Familia i que no té una única resposta. Al contrari, la qüestió no és resolta de manera uniforme pels tribunals, la qual cosa genera una certa inseguretat jurídica. En realitat, com diu l’aforisme, hi ha tants casos com famílies. Vejam. Una regla general, però no immutable, seria que els estudis superiors seguits en un centre superior o una universitat pública haurien de considerar-se com integrats en la pensió ordinària d’aliments. S’acostuma a pensar que el cost de la universitat pública és similar al de l’escola o institut públic. Doncs no és ben bé així: un segon de batxillerat en uns institut públic pot tenir un cost que no superi els quaranta euros mensuals, uns cinc-cents en total, tot inclòs, mentre que una matrícula a una universitat pública pot, fàcilment, superar els mil sis-cents euros anuals... O sigui, tres vegades més. Tot i això, però, se sol avaluar que el trànsit d’una escola pública a un centre superior públic ha de considerar-se inclós en la pensió d’aliments ordinaris.

Parella de fet i pensió de viuduïtat

El Codi Civil de Catalunya ho deixa ben clar: dues persones que conviuen en una comunitat de vida anàloga a la matrimonial es consideren parella estable en qualsevol dels casos següents, 1) Si la convivència dura més de dos anys sense interrupció, 2) Si, durant la convivència, tenen un fill comú, o 3) Si formalitzen la relació en escriptura pública N’hi ha prou, doncs, amb trobar-se en un d’aquests tres casos per tenir dret a la pensió de viduïtat? Doncs no, no n’hi ha prou en els supòsits 1) i 2), i sí que és suficient en el supòsit 3)

Casar-se o ser parella de fet?

Com advocat de Familia a Barcelona, cada vegada són més freqüents les consultes que rebem sobre què és millor, si casar-se o si constituïr-se en parella de fet. És exactament igual? o quines són les diferències?, acostumen a preguntar-nos.No és el mateix casar-se que formar una parella de fet, tot i que, realment, les diferències més acusades venen quan explota la crisi i es produeix, bé un divorci, bé una dissolució de la parella estable.

Crisis de família: tendències

Els darrers quinze anys, la xifra de divorcis que es registren a Espanya s’ha triplicat, de 37.586 el 2001 a 114.019 el 2016, mentre que el nombre de separacions ha caigut un 91 %, de 65.555 a 5.840. D’ençà l’any 2009, el nombre de dissolucions matrimonials en conjunt s’ha estabilitzat a l’entorn de les 120.000 anuals. Això vol dir que les xifres de les crisis de parelles han arribat, ja, a un nivell d’una certa estabilitat? Doncs no. Divorcis i separacions no ho són tot. En realitat, la seva importància relativa disminueix cada any que passa, a causa de l’increment de les denominades parelles de fet o parelles estables..... que, obviament, també pateixen crisis. I, aquí, les xifres s’han multiplicat per tres des de l’any 2006: les demandes de mesures de guarda i aliments per a fills menors no matrimonials han passat de 16.122 el 2006 a 46.623 l’any passat... I això sense oblidar la dificultat de quantificar les parelles de fet, sense fills, que es dissolen sense que en quedi constància.
Subscriure a Blog Subscriure a Blog