La crisi econòmica i les crisi de parella

Sorpresa. La veritat és que les dades que acaba de publicar el Consejo General del Poder Judicial relatives a les nul-litats, divorcis i separacions que hi va haver a tot l’estat l’any 2013 no són les que m’esperava. Després de tocar fons els anys 2009 i 2010, a causa de la crisi econòmica, aquestes xifres havien iniciat un tímid repunt l’any 2011 i havien crescut de manera notable l’any 2012. Però, en canvi, el 2013 ha vist una nova frenada: les separacions i els divorcis van baixar un 1,7% a tot Espanya, un 1% a Catalunya.  Aquesta vegada, hi té res a veure la crisi econòmica?

Vejam. En termes generals, divorciar-se suposa un empobriment. Suposa haver de muntar una nova llar, haver de pagar dos rebuts en comptes d’un, haver de doblar despeses que, fins aquell moment havien estat compartides.... Aquesta va ser la raó que va fer baixar de manera molt acusada les xifres de divorcis i separacions quan la crisi econòmica va deixar clar que no era una qüestió passatgera. Moltes parelles van decidir aguantar com poguessin, amb el desgast emocional que això suposava.

Però, és clar, aguantar, el que es diu aguantar, no es pot fer de manera indefinida. Quan va quedar clar que la situació econòmica  no tenia traces de millorar d’un dia per l’altre, una bona part d’aquestes parelles van acabar petant i, malgrat tot, van engegar els seus divorcis. I aquest va ser, en la meva opinió, el motiu fonamental de la repuntada del 2011 i, sobretot, del 2012. Ara, crec, hi ha hagut un pausat retorn a la normalitat i les xifres del 2013 són sensiblement similars a les que es van donar l’any 2011.

La crisi econòmica, però,  té dos efectes més ben marcats: l’augment de les demandes de modificació de mesures i l’increment, també, de les demandes de guarda i aliments per fills no matrimonials.

La llei marca que, quan les circumstàncies que hi havia al moment de dictar la sentència hagin variat de manera substancial, es pot demanar que es modifiquin les mesures que aquesta sentència va establir. Imaginem un pare que ha de pagar 600 euros mensuals per aliments, es queda a l’atur i, més endavant, se li exhaureix el subsidi de desocupació sense que hagi pogut trobar una nova feina. És el cas típic en que s’inicia un procediment de modificació de mesures que, si tot resulta ben provat, acostuma a acabar en una reducció de la quantitat a pagar per aliments. Doncs bé, aquests mena de procediments ha augmentat en un 12,2% a Catalunya, amb un increment molt similar a la resta de l’estat.

I, per l’altra banda, hi ha el que passa amb les demandes de guarda i aliments per fills no matrimonials. Dit amb unes altres paraules, els “divorcis” de les parelles de fet.  En principi, es tracta de parelles que no volen “papers” i que acostumen a voler-ho arreglar tot “entre ells”... Però també aquí la crisi econòmica apreta i cada vegada són més les parelles que, finalment, sí que volen “papers” perque, bé no s’han posat d’acord, bé volen que tot quedi ben “clar i per escrit”. A Catalunya, aquesta mena de demandes ha crescut un 7,5% en relació a les del  2012.

Val a dir que les xifres catalanes segueixen les mateixes tendències que les estatals, amb la salvetat que hi ha un percentatge  més elevat d’expedients que es resolen de comú acord que no pas més enllà de l’Ebre.  A Catalunya, dues de cada tres crisis matrimonials acaben de comú acord, mentre que el promig de tot l’estat amb prou feines supera el 50%.