En aquests temps de crisi, una de les preguntes que tot advocat especialista en Dret de Familia reb amb més freqüència per part de pares divorciats  és “Fins quan haig de pagar la pensió d’aliments? El meu fill ja és major d’edat!” La resposta, sobre el paper, és senzilla: l’obligació de pagar la pensió d’aliments dels fills existeix fins que siguin econòmicament independents.

I, és clar, aquí és on venen les discussions. Tenir un treball d’estiu és suficient? O estar de becari en una empresa amb una retribució mínima? O, encara més, què succeeix amb quell fill que repeteix curs un any i un altre, i no passa mai de primer o segon de carrera? O amb el que no estudia, però tampoc no treballa...?

L’obligació alimenticia dels pares en relació als fills  està sancionada  per l’article 39 de la Constitució Espanyola, deriva directament de la potestat parental i es configura segons les necessitats dels fills i proporcionalment a les possibilitats econòmiques dels progenitors. Aquesta obligació es perllonga més enllà de la majoria d’edat, en la mida que els fills continuin la seva formació i no tinguin ingressos propis.

Tenint en compte que cada cas és diferent i que cal ser examinat de manera  individualitzada, el que sí que es pot afirmar és que un treball d’estiu no és suficient per extingir l’obligació de prestar aliments, i tampoc no ho és estar de becari en una empresa amb una retribució mínima, en aquest cas empre que es continui residint a la casa paternal o maternal. Obviament, haver acabat els estudis tampoc no  fonamenta l’extinció de la pensió. El que cal és ser econòmicament independent.

Una situació que es planteja amb certa freqüència és la del fill  que canvia de carrera moltes vegades o que és un professional del primer o segon curs, ja que no aprova mai....  Darrerament, la jurisprudència sembla posar-se d’acord en   considerar que la falta d’aprofitament i dedicació del fill major d’edat en els seus estudis és causa suficient per extingir l’obligació de pagar els aliments, tot i que caldrà demostrar que no es tracta d’un fenòmen puntual sino que és una actitud continuada.

Així mateix, i en relació als aliments dels fills majors d’edat que no estiguin estudiant, si això obeeix a causes imputables al fill, si ni estudia ni acredita voluntat de formació o d’incorporació al mercat laboral, demanar l’extinció de l’obligació de pagar aliments estaria plenament justificat.