Violència i guarda compartida

 

Pot establir-se  la guarda compartida quan hi ha violència de gènere?  L’article 233–11.3 del Codi Civil de Catalunya és molt clar quan disposa que no pot atribuïr-se la guarda  al progenitor contra el qual s’hagi dictat una sentència ferma per actes de violència familiar o masclista, si els fills han estat o poden ser-ne víctimes directes o indirectes. Tampoc no es pot atribuïr la guarda al progenitor mentre hi hagi indicis fonamentats que ha comès actes de violència familiar o masclista  de la qual els fills hagin estat o puguin ser víctimes directes o indirectes.

Una lectura acurada del precepte permet interpretar que és factible l’establiment de la guarda compartida encara que hi hagi  una sentència condemnatòria de violència de gènere. Allò que serà determinant  será que el menor no hagi estat  víctima directa ni indirecta de la violència, no només per no haver presenciat la comissió dels fets, sino també per haver quedat al marge de les seves conseqüències, en no haver-li arribat els efectes a través del trauma causat a la mare.

En conseqüència,  no tota violència de gènere  impedirà l’establiment de la guarda compartida, sino aquella en la que els fills hagin estat víctimes directes o indirectes d’aquests actes violents. La jurisdicció penal haurà de determinar si la mare ha estat objecte d’actes de violència de gènere, però més enllà d’això, l’essencial serà examinar en el procés de familia  si el menor s’ha vist afectat.

Però, a sensu contrario,  la pràctica dels jutjats demostra que la presentació d’una denúncia per violència que tingui algun fonament serveix, sovint, per a que els tribunals estimin que la guarda compartida  no resulta convenient en el cas en qüestió. I què passa si, després, l’acusat és declarat innocent?

El Tribunal Supremo acaba de dictar una sentència innovadora en la que acorda la guarda compartida en haver estat absolt el pare del procés de violència en que estava imputat quan es va dictar la sentència de divorci. Inicialment, un jutjat de Primera Instància havia dictat una sentència de divorci en la que es va denegar la guarda compartida demanada pel pare perque, en aquell moment, existía una denúncia de la mare contra ell per maltractaments que havia ocasionat  un procediment  penal.

Posteriorment, el pare va ser absolt. El Supremo ha entès que l’absolució representa   un canvi significatiu de les circumstàncies que  es van tenir en compte quan es va denegar la guarda compartida.  Clarament, el Tribunal Supremo manifesta que cal considerar com canvi de circumstancies el fet que el pare fos absolt del delicte de maltracte habitual i amenaces del qual havia estat denunciat per la mare,  ja que va ser un dels elements que van motivar la denegació de la guarda compartida.