La declaració de l’extinció d’un matrimoni per causa de divorci comporta, automàticament, la dissolució del règim econòmic matrimonial.  A la pràctica, això implica haver de repartir tots aquells béns comuns que estaven a nom dels dos cònjuges acabats de divorciar.

Normalment, durant el matrimoni, és probable  que els cònjuges hagin adquirit béns que han estat posats a nom de tots dos, probablement un pis que haurà estat l’habitatge familiar, algun vehicle, tot el que integra el parament de l’habitatge, potser fins i tot una segona residència....   Què fem?

De vegades, sobretot si hi ha fills menors,  l’ús de l’habitatge familiar i de l’aixovar s’haurà adjudicat temporalment a un dels cònjuges. Però si no és així, o quan aquest dret d’ús s’extingeix,  tots dos titulars tenen els mateixos drets d’ús respecte als béns comuns. I, francament, en la immensa majoria de casos resulta impossible pensar en la viabilitat d’aquest ús compartit.

L’única  la solució passa per posar fi a la situació de comunitat, i això es pot fer de diverses maneres

Si hi ha més d’un sol bé,  poden  fer-se dos lots del mateix valor i que els titulars triin. Si tots dos volen el mateix lot, doncs sorteig.

Quan això no sigui possible, perque només existeix un bé indivisible, o perque no es poden fer dos lots del mateix valor, el millor és  que un dels dos titulars s’adjudiqui la totalitat del bé a canvi d’una compensació en metàlic. Si això es fa en un conveni regulador de divorci (per tant, signat per qui encara són cònjuges) fiscalment no  es considera una compravenda, sino una divisió d’un bé en comú, la qual cosa implica una càrrega impositiva molt favorable Però si es fa una vegada divorciats, al cap d’un temps, en res no es diferencia d’una extinció de condomini normal i corrent.

De vegades, tampoc això no és possible. Aleshores, només queda  és vendre el bé comú a un tercer, en les condicions i preu que fixin els dos titulars i el comprador. Si aquesta opció fracassa, per falta d’enteniment entre els dos titulars, l’única forma de dividir el bé comú és demanar-ho al jutge.

I, si persisteix el desacord entre els titulars, el jutge acabarà acordant la venda del bé en pública subhasta, la qual cosa suposa un desastre  absolut en termes econòmics, ja que els béns subhastats solen adjudicar-se per un valor que sovint no arriba ni al 40% del preu de mercat.

Millor pactar, doncs, abans que arribar a una subhasta.