Matrimoni i parella de fet: nacionalitat i residència per al membre que no és ciutadà de la Unió Europea

 

“Sóc peruana i el  meu nòvio és espanyol. Si ens fem parella de fet, puc tenir la nacionalitat española?” En un món globalitzat com l’actual, aquesta és una mena de consulta que cada vegada rebem més els advocats de Famíla, especialistes en divorcis i separacions. Doncs que quedi clar: els estrangers de tercers països que no pertanyen a la Unió Europea no obtenen la nacionalitat española pel fet de contraure matrimoni ni pel de constituir una parella de fet i inscriure’s en un registre públic.

Ara bé, sí que, en cas de matrimoni (i no en cas de formar parella de fet) hi ha certes conseqüències: per a la concessió de la nacionalitat española per residència legal, prèvia i continuada, els 10 anys necessaris es redueixen a 1 any en general (reducció de 5 a 1 any en el cas dels refugiats i de 2 a 1 any en cas de nacionals dels països llatinoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Ecuatorial, Portugal o pels sefardites)

Però, atenció, per a que el matrimoni entre un ciutadà/ana espanyol i el d’un país que no pertany a la Unió Europea desplegui els seus efectes, en el sentit de poder considerar  aquesta parella estrangera  com a familiar d’un ciutadà de la Unió Europea, caldrà que aquest matrimoni sigui reconegut per Espanya. Per tant, si el matrimoni s’ha contret a l’estranger, haurà de ser inscrit al Registre Civil Consular i, posteriorment, al Registre Civil Central.

En canvi, per acreditar els matrimonis celebrats amb ciutadans de la resta de països de la Unió Europea, n’hi haurà prou amb la presentació del corresponent certificat de matrimoni.

Pel que fa a les parelles de fet, per a que el convivent que és d’un estat aliè a la Unió Europea pugui ser considerat familiar d’un ciutadà de la UE, caldrà que la parella s’hagi inscrit en un registre públic o que es provi la unió acreditant un temps de convivència marital d’un any continuat. Pot ser un registre públic de qualsevol país membre de la UE, sempre que estigui reconegut, i s’accepta que la constitució de la parella que s’inscriu s’hagi fet per escriptura notarial.

Cal recordar que, a Catalunya, a partir del dia 1 d’abril de 2017 hi ha un registre de parelles de fet.

Una vegada celebrat el matrimoni o efectuada la inscripció al registre de parelles de fet que correspongui, el membre no comunitari podrà demanar la tarja de residencia de familiar de ciutadà de la Unió Europea.