Qui vol la guarda compartida per no pagar aliments, s'equivoca

 

La guarda compartida no vol dir que no hi ha pensió d’aliments. Així de clar. Una de les “llegendes urbanes” que més sovint ens trobem els advocats especialistes en divorcis i separacions és que, quan  s’estableix un règim de guarda compartida, no cal que cap dels progenitors pagui res en concepte de pensió d'aliments per als fills. Error.

És cert que cada progenitor suportarà les despeses d’alimentació  del fill quan el tingui en la seva companyia, així com les despeses menors de tipus higiènic, farmacèutic, material escolar de petit valor etc... És cert, també, que si el fill viu el mateix temps a les dues cases, la seva despesa en termes de gas, llum, aigua etc... serà més o menys equivalent a cada lloc.

Però aquestes no són les úniques despeses del menor. Hi ha l’escola, l’assegurança mèdica (si en té), el vestit.... Què passa amb aquestes despeses, que són independents de la casa on estigui el menor? Doncs que s’han de repartir de manera proporcional a la capacitat econòmica de cadascun dels progenitors. Si un guanya el doble que l’altre, doncs pagarà el doble que l’altre. I el que cadascún dels progenitors pagui per aquests conceptes serà una veritable pensió d’aliments.

Com es fa? El sistema més eficaç i asèptic és que s’obri un compte corrent   específic  i conjunt d’ambdós progenitors. En aquest compte corrent, cada mes el progenitor A hi ingressarà una quantitat i el progenitor B , una altra. Les quantitats poden ser iguals, si guanyen el mateix, o diferents, si les seves possibilitats econòmiques no són similars. En l’esmentat c/c s’hi domiciliaran els rebuts de l’escola, l’assegurança mèdica, les activitats extraescolars que  tinguin el vist-i-plau de tots dos progenitors, excursions, colònies.... i la roba. Tot i que, pel que fa al vestir, cada vegada  s’incrementa més el sistema que el fill tingui roba a les dues cases i no hagi d’anar amb la maleta amunt i avall.  Quan es dona aquest cas, bé tots dos progenitors, indistintament, poden comprar-la a càrrec del compte corrent comú, pagant sempre  amb tarja de crèdit per a que, així, l’altre progenitor pugui veure a què obeeix la despesa, bé cada progenitor compra la roba que el fill o fills farà servir quan estigui amb ell.

Queda clar, doncs, que una guarda compartida no implica que no hi hagi obligació d’abonar una pensió d’aliments pel fill o fills, i que el que pagui cada progenitor dependrà de la seva capacitat econòmica i/o del temps real que tingui els fills en la seva companyia.