advocat

La universitat dels fills: despesa ordinària o extraordinària?

La universitat dels fills és una despesa ordinària o extraordinària? Aquesta és una pregunta que els advocats especialistes en Dret de Família rebem sovint, sobretot en aquesta època d’exàmens de selectivitat i d’haver de triar carrera. Doncs bé, la resposta ha de ser forçosament ambigua: depèn.

L'any de viduïtat

Quan un cònjuge, o parella de fet, mor a Catalunya,  el supervivent té uns drets que són exclusivament pel cas  que siguin matrimoni o parella de fet al moment del decés, no en  els casos de divorciats o separats de dret o de fet. En síntesi, els drets que té el  supervivent són: 1.- El dret al parament de l’habitatge ; 2.-L’any de viduïtat; 3.-L’usdefruit universal en cas de successió intestada; 4.-La quarta vidual

Impostos i divorcis

Divorciar-se o separar-se significa, essencialment, canviar d’estat civil. Però, al mateix temps, tant el divorci com la separació poden tenir uns altres efectes que no són tan evidents: les conseqüències fiscals, els impostos. Quan emprenem un procediment de divorci, cal que els advocats de familia assessorem adequadament sobre les repercussions fiscals que poden arribar a produïr-se. Per això, tot i que ja hem parlat d’aquesta qüestió anteriorment, és bo refrescar la memòria.

Sobre la prestació compensatòria

El Codi Civil de Catalunya estableix que la prestació compensatòria (també dita pensió compensatòria) té com a finalitat compensar el perjudici que la ruptura matrimonial ocasiona a un dels cònjuges en relació a la situació econòmica que gaudia durant el matrimoni i, també, en relació a la situació econòmica en que queda l’altre cònjuge. La finalitat de la pensió compensatòria no és indemnitzatòria: és actuar d’amortidor per a que el cònjuge que es vegi econòmicament més perjudicat pel divorci pugui mitigar aquest perjudici i anar-se adaptant a la nova realitat. No es tracta, en cap cas, d’un mecanisme que tingui per objectiu aconseguir la igualtat econòmica entre els que es divorcien. No es busca la igualtat; es busca que qui està en pitjor situació econòmica tingui una ajuda que li permeti parar el cop i tirar endavant i que aquesta ajuda sigui pagada pel que està en millor situació

Divorci: qui paga els estudis superiors dels fills?

Aquesta és una pregunta que sovint rebem els advocats de Familia i que no té una única resposta. Al contrari, la qüestió no és resolta de manera uniforme pels tribunals, la qual cosa genera una certa inseguretat jurídica. En realitat, com diu l’aforisme, hi ha tants casos com famílies. Vejam. Una regla general, però no immutable, seria que els estudis superiors seguits en un centre superior o una universitat pública haurien de considerar-se com integrats en la pensió ordinària d’aliments. S’acostuma a pensar que el cost de la universitat pública és similar al de l’escola o institut públic. Doncs no és ben bé així: un segon de batxillerat en uns institut públic pot tenir un cost que no superi els quaranta euros mensuals, uns cinc-cents en total, tot inclòs, mentre que una matrícula a una universitat pública pot, fàcilment, superar els mil sis-cents euros anuals... O sigui, tres vegades més. Tot i això, però, se sol avaluar que el trànsit d’una escola pública a un centre superior públic ha de considerar-se inclós en la pensió d’aliments ordinaris.

Divorci i divisió de béns

La declaració de l’extinció d’un matrimoni per causa de divorci comporta, automàticament, la dissolució del règim econòmic matrimonial. A la pràctica, això implica haver de repartir tots aquells béns comuns que estaven a nom dels dos cònjuges acabats de divorciar. Normalment, durant el matrimoni, és probable que els cònjuges hagin adquirit béns que han estat posats a nom de tots dos, probablement un pis que haurà estat l’habitatge familiar, algun vehicle, tot el que integra el parament de l’habitatge, potser fins i tot una segona residència.... Què fem?

Qui hereta si no hi ha testament?

Què passa quan algú mor sense haver fet testament? Com funciona el mecanisme de successió? El cònjuge o parella que sobreviu, té cap dret? Com en tants altres casos, la resposta és diferent, segons s’estigui subjecte al dret català o bé al dret comú espanyol.

L'escola, qüestió de potestat parental

El progenitor que té la guarda dels fills, pot decidir a quina escola van? I, si és així, què passa quan hi ha guarda compartida? Han de posar-se d’acord tots dos progenitors? Aquesta és una consulta que, sovint, rebem els advocats de família, especialistes en divorcis i separacions, normalment durant el període entre Setmana Santa i l’inici del nou curs escolar. Doncs sí, els progenitors s’han de posar d’acord sobre l’escola a la que van o han d’anar els seus fills. I han de posar-se d’acord sempre, tant si hi ha guarda compartida com si no

Violència i guarda compartida

Pot establir-se la guarda compartida quan hi ha violència de gènere? L’article 233–11.3 del Codi Civil de Catalunya és molt clar quan disposa que no pot atribuïr-se la guarda al progenitor contra el qual s’hagi dictat una sentència ferma per actes de violència familiar o masclista, si els fills han estat o poden ser-ne víctimes directes o indirectes. Tampoc no es pot atribuïr la guarda al progenitor mentre hi hagi indicis fonamentats que ha comès actes de violència familiar o masclista de la qual els fills hagin estat o puguin ser víctimes directes o indirectes. Una lectura acurada del precepte permet interpretar que és factible l’establiment de la guarda compartida encara que hi hagi una sentència condemnatòria de violència de gènere. Allò que serà determinant será que el menor no hagi estat víctima directa ni indirecta de la violència,

Més divorcis. La fi de la crisi?

Les dades del Consejo General del Poder Judicial són contundents: durant l’any 2014, les demandes de divorci, separació o nul-litat matrimonial van créixer un 6,9% en relació a l’any anterior. I, dins de totes aquestes crisi matrimonials, s’observa també un augment considerable de les que es produeixen de comú acord, sense haver d’anar a parar a un procediment contenciós. Són xifres que es posen al nivell de les que hi va haver l’any 2008, abans de l’inici de la crisi, i, en alguns casos, fins i tot les superen. Vol dir, això, que la crisi econòmica ja ha acabat? No exactament. Hi ha d'altres factors que hi intervenen.
Subscriure a advocat Subscriure a Blog