RSS Facebook Twitter Google+

advocat de familia

Menors i violència indirecta

dl. abr., 2018by Jaume CodinaMenors, violència de gènere, masclisme, advocat de familia, divorci, Jaume Codina

El Codi Civil de Catalunya estableix (art.233-11.3) que no es pot atribuir la guarda al progenitor contra el que s’hagi dictat una sentència ferma per actes de violència familiar o masclista dels quals els fills hagin estat o puguin ser víctimes directes o indirectes. Així mateix, el CCCat estableix que, en interès dels fills, tampoc no es pot atribuir la guarda al progenitor  mentre hi hagi indicis fonamentats que ha comès actes de violència familiar o masclista dels quals els fills hagin estat o puguin ser víctimes directes o indirectes. Quan els fills són, o poden ser, víctimes de violència directa, la situació es  clara i les disposicions de la llei són taxatives: no pot haver-hi atribució de la guarda. El mateix passa en el cas que ja s’ha dictat una sentència per actes de violència familiar o masclista i aquesta sentència ja és ferma. En canvi, quan es tracta d’una situació en la que cal valorar si hi ha “indicis fonamentals que ha comès actes de violència familiar o masclista dels quals els fills hagin estat o puguin ser víctimes directes o indirectes”, les coses no són tan clares

Matrimoni i parella de fet: nacionalitat i residència per al membre que no és ciutadà de la Unió Europea

dc. abr., 2018by Jaume Codinamatrimoni, Parella de fet, nacionalitat, residencia, unió europea, Jaume Codina, advocat de familia, barcelona
“Sóc peruana i el meu nòvio és espanyol. Si ens fem parella de fet, puc tenir la nacionalitat española?” En un món globalitzat com l’actual, aquesta és una mena de consulta que cada vegada rebem més els advocats de Famíla, especialistes en divorcis i separacions. Doncs que quedi clar: els estrangers de tercers països que no pertanyen a la Unió Europea no obtenen la nacionalitat española pel fet de contraure matrimoni ni pel de constituir una parella de fet i inscriure’s en un registre públic. Ara bé, sí que, en cas de matrimoni (i no en cas de formar parella de fet) hi ha certes conseqüències: per a la concessió de la nacionalitat española per residència legal, prèvia i continuada, els 10 anys necessaris es redueixen a 1 any en general (reducció de 5 a 1 any en el cas dels refugiats i de 2 a 1 any en cas de nacionals dels països llatinoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Ecuatorial, Portugal o pels sefardites)

Els poders preventius per a la incapacitat

dj. febr., 2018by Jaume Codinaincapacitació, Jaume Codina, advocat de familia, poders preventius
Ho definim: un poder preventiu és un document notarial per qual una persona, el poderdant, designa una altra persona, l’apoderat, per a que el representi i defensi els seus interessos en cas de ser incapacitada. Cada vegada, els advocats de Família tenim més consultes sobre la utilitat dels poders preventius. L’esperança de vida es fa més i més llarga, gràcies als avenços de la ciència. Per tant, cada vegada hi ha més gent d’edat avançada i, com a conseqüència, creix la xifra de persones que poden ser incapacitades i tenen el risc de poder perdre la capacitat per a manifestar la seva voluntat.La gent comença a prendre consciència d’aquets fets, i aquests darrers anys ha crescut la xifra de poders preventius que s’atorguen. Això vol dir que cada vegada hi ha més persones que entenen la importància d’assegurar la defensa dels seus interessos si mai arriba que els incapacitin.

Puc marxar de casa?

dl. des., 2017by Jaume Codinacasa.marxar, abandó, Jaume Codina, advocat de familia, divorci, barcelona
“Jo voldria marxar de casa, però no ho puc fer perque seria abandó de la llar”, és una reflexió que rebem, amb certa freqüència, els advocats que ens dediquem al Dret de Familia. I és una reflexió equivocada. Marxar de casa, de manera civilitzada, per evitar mals majors quan la convivència ja està molt deteriorada, no es “abandono del hogar” ni ha de pressuposar, gens ni mica, el futur desenllaç del divorci o separació.

Potestat parental i guarda dels menors

dt. set., 2017by Jaume Codinapotestat parental, guarda, Jaume Codina, advocat de familia, divorcis, barcelona
Hi ha una certa i constant confusió entre els conceptes jurídics de “potestat parental” i de “guarda” dels menors, confusió que s’exten al contingut de cadascuna d’aquestes figures jurídiques. De vegades, els advocats de família, especialistes en divorcis i separacions, donem per fet que tothom sap de què parlem i que tothom enten el què expliquem, però no sempre és així. La confusió entre potestat parental i guarda és una de les més habituals.

Parella de fet i pensió de viuduïtat

dt. maig, 2017by Jaume Codinapensió de viduïtat, vídua, Parella de fet, Jaume Codina, advocat de familia, barcelona
El Codi Civil de Catalunya ho deixa ben clar: dues persones que conviuen en una comunitat de vida anàloga a la matrimonial es consideren parella estable en qualsevol dels casos següents, 1) Si la convivència dura més de dos anys sense interrupció, 2) Si, durant la convivència, tenen un fill comú, o 3) Si formalitzen la relació en escriptura pública N’hi ha prou, doncs, amb trobar-se en un d’aquests tres casos per tenir dret a la pensió de viduïtat? Doncs no, no n’hi ha prou en els supòsits 1) i 2), i sí que és suficient en el supòsit 3)

Casar-se o ser parella de fet?

dl. abr., 2017by Jaume CodinaJaume Codina, advocat de familia, barcelona, divorci, Parella de fet
Com advocat de Familia a Barcelona, cada vegada són més freqüents les consultes que rebem sobre què és millor, si casar-se o si constituïr-se en parella de fet. És exactament igual? o quines són les diferències?, acostumen a preguntar-nos.No és el mateix casar-se que formar una parella de fet, tot i que, realment, les diferències més acusades venen quan explota la crisi i es produeix, bé un divorci, bé una dissolució de la parella estable.

Crisis de família: tendències

dt. març, 2017by Jaume Codinadivorcis, separacions, Jaume Codina, estadística, advocat de familia, barcelona
Els darrers quinze anys, la xifra de divorcis que es registren a Espanya s’ha triplicat, de 37.586 el 2001 a 114.019 el 2016, mentre que el nombre de separacions ha caigut un 91 %, de 65.555 a 5.840. D’ençà l’any 2009, el nombre de dissolucions matrimonials en conjunt s’ha estabilitzat a l’entorn de les 120.000 anuals. Això vol dir que les xifres de les crisis de parelles han arribat, ja, a un nivell d’una certa estabilitat? Doncs no. Divorcis i separacions no ho són tot. En realitat, la seva importància relativa disminueix cada any que passa, a causa de l’increment de les denominades parelles de fet o parelles estables..... que, obviament, també pateixen crisis. I, aquí, les xifres s’han multiplicat per tres des de l’any 2006: les demandes de mesures de guarda i aliments per a fills menors no matrimonials han passat de 16.122 el 2006 a 46.623 l’any passat... I això sense oblidar la dificultat de quantificar les parelles de fet, sense fills, que es dissolen sense que en quedi constància.

La despesa escolar

dv. jul., 2016by Jaume CodinaJaume Codina, advocat de familia, extraescolar, pensió aliments, divorci, barcelona, advocat divorcis Barcelona
Arriba l’hora de tornar a l’escola i, cada any, els advocats especialistes en divorcis i separacions rebem la mateixa pregunta: quines despeses escolars entren dins de la pensió d’aliments dels fills i quines en queden fora? Quines són les despeses d’educació? Doncs hi entra la matrícula, les quotes escolars, les assegurances escolars, l’AMPA, les aules d’acollida (en cas que n’hi hagi), el menjador, els llibres, els uniformes i el material escolar que es facturi. A més, i això és important perque representa una font de conflictes habitual, també s’hi inclouen les excursions previstes, ja que es consideren com a despesa ordinària perque formen part del currículum educatiu. En canvi, quan parlem d’excursions no previstes ni obligatòries, com pot ser un viatge de final de curs, hem de considerar-les com activitats ordinàries no usuals ni necessàries, de manera que els progenitors hauran de pactar prèviament.

Extinció de condomini i separació o divorci

dc. jun, 2016by Jaume Codinacondomini, divorci, divisió, Jaume Codina, advocat de familia, barcelona
Moltes vegades, els qui se separen o es divorcien volen, també, fer la liquidació del patrimoni comú. Normalment, això significa, per exemple, que els dos ex-cónjuges, com a copropietaris d’un pis decideixen posar fi a la situació de condomini, amb una immediata conseqüència jurídica que és, justament, l’ extinció del règim de copropietat. El pis se’l queda un i compensa l’altre.Per tant, en l’actualitat és freqüent que en un procediment de separació o de divorci es demani la dissolució del condomini, habitualment de manera que una de les parts s’adjudica la totalitat del pis, prèvia compensació.
Subscriure a advocat de familia Subscriure a Blog

Assistència legal de qualitat
a un preu raonable

Vol concertar
una entrevista?

93 238 00 66

 

Vol fer una consulta?

Consultar