advocat

Fills majors d'edat: cal pagar aliments?

S’ha de pagar una pensió d’aliments pels fills majors d’edat? Què inclou? Fins quan s’ha de pagar?  Són preguntes que els advocats de família acostumem a rebre de manera repetida. El Codi Civil de Catalunya preveu que es puguin establir aliments pels fills majors d’edat i que es mantinguin fins que aquests fills tinguin ingressos propis o estiguin en condicions  de tenir-los.

Coronavirus i guarda dels fills

Aquesta situació excepcional en què ens trobem no té precedents. La declaració de pandèmia i de l’estat d’alarma a causa del coronavirus planteja un seguit d’interrogants que, abans, mai no s’havien presentat. Essencialment, les consultes que rebem al nostre despatx d’advocats de Família  són dues: si s’han de fer els canvis de guarda dels fills menors, atès l’estat d’alarma, i, si la resposta és afirmativa, com s’han de fer aquests canvis de guarda.

Les respostes que ara exposarem són un resum dels criteris adoptats pels Jutjats de Família de Barcelona  i dels consells que ha emès l’Il-lustre Col-legi de l’Advocacia de Barcelona. Considerem que es tracta d’unes orientacions que són plenament aplicables a qualsevol indret de Catalunya.

El meu fill ha comès un delicte. Quina responsabilitat tinc?

Quina és la responsabilitat dels pares si un fill comet una acció delictiva? Són responsables penals? O només són responsables civils? Quan un progenitor ens pregunta això, com advocats especialistes en Dret de Família li hem de respondre que els pares no són responsables penals dels delictes comesos pels fills però que, en canvi, sí que poden ser responsables civils.

La universitat dels fills: despesa ordinària o extraordinària?

La universitat dels fills és una despesa ordinària o extraordinària? Aquesta és una pregunta que els advocats especialistes en Dret de Família rebem sovint, sobretot en aquesta època d’exàmens de selectivitat i d’haver de triar carrera. Doncs bé, la resposta ha de ser forçosament ambigua: depèn.

L'any de viduïtat

Quan un cònjuge, o parella de fet, mor a Catalunya,  el supervivent té uns drets que són exclusivament pel cas  que siguin matrimoni o parella de fet al moment del decés, no en  els casos de divorciats o separats de dret o de fet. En síntesi, els drets que té el  supervivent són: 1.- El dret al parament de l’habitatge ; 2.-L’any de viduïtat; 3.-L’usdefruit universal en cas de successió intestada; 4.-La quarta vidual

Impostos i divorcis

Divorciar-se o separar-se significa, essencialment, canviar d’estat civil. Però, al mateix temps, tant el divorci com la separació poden tenir uns altres efectes que no són tan evidents: les conseqüències fiscals, els impostos. Quan emprenem un procediment de divorci, cal que els advocats de familia assessorem adequadament sobre les repercussions fiscals que poden arribar a produïr-se. Per això, tot i que ja hem parlat d’aquesta qüestió anteriorment, és bo refrescar la memòria.

Sobre la prestació compensatòria

El Codi Civil de Catalunya estableix que la prestació compensatòria (també dita pensió compensatòria) té com a finalitat compensar el perjudici que la ruptura matrimonial ocasiona a un dels cònjuges en relació a la situació econòmica que gaudia durant el matrimoni i, també, en relació a la situació econòmica en que queda l’altre cònjuge. La finalitat de la pensió compensatòria no és indemnitzatòria: és actuar d’amortidor per a que el cònjuge que es vegi econòmicament més perjudicat pel divorci pugui mitigar aquest perjudici i anar-se adaptant a la nova realitat. No es tracta, en cap cas, d’un mecanisme que tingui per objectiu aconseguir la igualtat econòmica entre els que es divorcien. No es busca la igualtat; es busca que qui està en pitjor situació econòmica tingui una ajuda que li permeti parar el cop i tirar endavant i que aquesta ajuda sigui pagada pel que està en millor situació

Divorci: qui paga els estudis superiors dels fills?

Aquesta és una pregunta que sovint rebem els advocats de Familia i que no té una única resposta. Al contrari, la qüestió no és resolta de manera uniforme pels tribunals, la qual cosa genera una certa inseguretat jurídica. En realitat, com diu l’aforisme, hi ha tants casos com famílies. Vejam. Una regla general, però no immutable, seria que els estudis superiors seguits en un centre superior o una universitat pública haurien de considerar-se com integrats en la pensió ordinària d’aliments. S’acostuma a pensar que el cost de la universitat pública és similar al de l’escola o institut públic. Doncs no és ben bé així: un segon de batxillerat en uns institut públic pot tenir un cost que no superi els quaranta euros mensuals, uns cinc-cents en total, tot inclòs, mentre que una matrícula a una universitat pública pot, fàcilment, superar els mil sis-cents euros anuals... O sigui, tres vegades més. Tot i això, però, se sol avaluar que el trànsit d’una escola pública a un centre superior públic ha de considerar-se inclós en la pensió d’aliments ordinaris.

Divorci i divisió de béns

La declaració de l’extinció d’un matrimoni per causa de divorci comporta, automàticament, la dissolució del règim econòmic matrimonial. A la pràctica, això implica haver de repartir tots aquells béns comuns que estaven a nom dels dos cònjuges acabats de divorciar. Normalment, durant el matrimoni, és probable que els cònjuges hagin adquirit béns que han estat posats a nom de tots dos, probablement un pis que haurà estat l’habitatge familiar, algun vehicle, tot el que integra el parament de l’habitatge, potser fins i tot una segona residència.... Què fem?

Qui hereta si no hi ha testament?

Què passa quan algú mor sense haver fet testament? Com funciona el mecanisme de successió? El cònjuge o parella que sobreviu, té cap dret? Com en tants altres casos, la resposta és diferent, segons s’estigui subjecte al dret català o bé al dret comú espanyol.
Subscriure a advocat Subscriure a Blog