barcelona

Impostos i divorcis

Divorciar-se o separar-se significa, essencialment, canviar d’estat civil. Però, al mateix temps, tant el divorci com la separació poden tenir uns altres efectes que no són tan evidents: les conseqüències fiscals, els impostos. Quan emprenem un procediment de divorci, cal que els advocats de familia assessorem adequadament sobre les repercussions fiscals que poden arribar a produïr-se. Per això, tot i que ja hem parlat d’aquesta qüestió anteriorment, és bo refrescar la memòria.

Sobre la prestació compensatòria

El Codi Civil de Catalunya estableix que la prestació compensatòria (també dita pensió compensatòria) té com a finalitat compensar el perjudici que la ruptura matrimonial ocasiona a un dels cònjuges en relació a la situació econòmica que gaudia durant el matrimoni i, també, en relació a la situació econòmica en que queda l’altre cònjuge. La finalitat de la pensió compensatòria no és indemnitzatòria: és actuar d’amortidor per a que el cònjuge que es vegi econòmicament més perjudicat pel divorci pugui mitigar aquest perjudici i anar-se adaptant a la nova realitat. No es tracta, en cap cas, d’un mecanisme que tingui per objectiu aconseguir la igualtat econòmica entre els que es divorcien. No es busca la igualtat; es busca que qui està en pitjor situació econòmica tingui una ajuda que li permeti parar el cop i tirar endavant i que aquesta ajuda sigui pagada pel que està en millor situació

Potestat parental i guarda dels menors

Hi ha una certa i constant confusió entre els conceptes jurídics de “potestat parental” i de “guarda” dels menors, confusió que s’exten al contingut de cadascuna d’aquestes figures jurídiques. De vegades, els advocats de família, especialistes en divorcis i separacions, donem per fet que tothom sap de què parlem i que tothom enten el què expliquem, però no sempre és així. La confusió entre potestat parental i guarda és una de les més habituals.

Divorci: qui paga els estudis superiors dels fills?

Aquesta és una pregunta que sovint rebem els advocats de Familia i que no té una única resposta. Al contrari, la qüestió no és resolta de manera uniforme pels tribunals, la qual cosa genera una certa inseguretat jurídica. En realitat, com diu l’aforisme, hi ha tants casos com famílies. Vejam. Una regla general, però no immutable, seria que els estudis superiors seguits en un centre superior o una universitat pública haurien de considerar-se com integrats en la pensió ordinària d’aliments. S’acostuma a pensar que el cost de la universitat pública és similar al de l’escola o institut públic. Doncs no és ben bé així: un segon de batxillerat en uns institut públic pot tenir un cost que no superi els quaranta euros mensuals, uns cinc-cents en total, tot inclòs, mentre que una matrícula a una universitat pública pot, fàcilment, superar els mil sis-cents euros anuals... O sigui, tres vegades més. Tot i això, però, se sol avaluar que el trànsit d’una escola pública a un centre superior públic ha de considerar-se inclós en la pensió d’aliments ordinaris.

Parella de fet i pensió de viuduïtat

El Codi Civil de Catalunya ho deixa ben clar: dues persones que conviuen en una comunitat de vida anàloga a la matrimonial es consideren parella estable en qualsevol dels casos següents, 1) Si la convivència dura més de dos anys sense interrupció, 2) Si, durant la convivència, tenen un fill comú, o 3) Si formalitzen la relació en escriptura pública N’hi ha prou, doncs, amb trobar-se en un d’aquests tres casos per tenir dret a la pensió de viduïtat? Doncs no, no n’hi ha prou en els supòsits 1) i 2), i sí que és suficient en el supòsit 3)

Casar-se o ser parella de fet?

Com advocat de Familia a Barcelona, cada vegada són més freqüents les consultes que rebem sobre què és millor, si casar-se o si constituïr-se en parella de fet. És exactament igual? o quines són les diferències?, acostumen a preguntar-nos.No és el mateix casar-se que formar una parella de fet, tot i que, realment, les diferències més acusades venen quan explota la crisi i es produeix, bé un divorci, bé una dissolució de la parella estable.

Crisis de família: tendències

Els darrers quinze anys, la xifra de divorcis que es registren a Espanya s’ha triplicat, de 37.586 el 2001 a 114.019 el 2016, mentre que el nombre de separacions ha caigut un 91 %, de 65.555 a 5.840. D’ençà l’any 2009, el nombre de dissolucions matrimonials en conjunt s’ha estabilitzat a l’entorn de les 120.000 anuals. Això vol dir que les xifres de les crisis de parelles han arribat, ja, a un nivell d’una certa estabilitat? Doncs no. Divorcis i separacions no ho són tot. En realitat, la seva importància relativa disminueix cada any que passa, a causa de l’increment de les denominades parelles de fet o parelles estables..... que, obviament, també pateixen crisis. I, aquí, les xifres s’han multiplicat per tres des de l’any 2006: les demandes de mesures de guarda i aliments per a fills menors no matrimonials han passat de 16.122 el 2006 a 46.623 l’any passat... I això sense oblidar la dificultat de quantificar les parelles de fet, sense fills, que es dissolen sense que en quedi constància.

Els aliments dels fills majors d'edat

S’ha de pagar una pensió d’aliments pels fills majors d’edat? Què inclou? Fins quan s’ha de pagar? Són preguntes que els advocats de familia acostumem a rebre de manera repetida. El Codi Civil de Catalunya preveu que es puguin establir aliments pels fills majors d’edat i que es mantinguin fins que aquests fills tinguin ingressos propis o estiguin en condicions de tenir-los. Què inclouen els aliments pels fills majors d’edat? Inclouen allò que sigui indispensable per al manteniment, habitatge, vestit i assistència mèdica, així com les despeses de continuació de la formació, sempre que el fill mantingui un rendiment regular i no l’hagi acabat per una causa que no li sigui imputable. Són diferents dels aliments per als fills menors d’edat, que s’entenen en un sentit molt més ample i no només per a cobrir les necessitats indispensables.

L'escola, qüestió de potestat parental

El progenitor que té la guarda dels fills, pot decidir a quina escola van? I, si és així, què passa quan hi ha guarda compartida? Han de posar-se d’acord tots dos progenitors? Aquesta és una consulta que, sovint, rebem els advocats de família, especialistes en divorcis i separacions, normalment durant el període entre Setmana Santa i l’inici del nou curs escolar. Doncs sí, els progenitors s’han de posar d’acord sobre l’escola a la que van o han d’anar els seus fills. I han de posar-se d’acord sempre, tant si hi ha guarda compartida com si no

La despesa escolar

Arriba l’hora de tornar a l’escola i, cada any, els advocats especialistes en divorcis i separacions rebem la mateixa pregunta: quines despeses escolars entren dins de la pensió d’aliments dels fills i quines en queden fora? Quines són les despeses d’educació? Doncs hi entra la matrícula, les quotes escolars, les assegurances escolars, l’AMPA, les aules d’acollida (en cas que n’hi hagi), el menjador, els llibres, els uniformes i el material escolar que es facturi. A més, i això és important perque representa una font de conflictes habitual, també s’hi inclouen les excursions previstes, ja que es consideren com a despesa ordinària perque formen part del currículum educatiu. En canvi, quan parlem d’excursions no previstes ni obligatòries, com pot ser un viatge de final de curs, hem de considerar-les com activitats ordinàries no usuals ni necessàries, de manera que els progenitors hauran de pactar prèviament.
Subscriure a barcelona Subscriure a Blog