familia

Fills majors d'edat: cal pagar aliments?

S’ha de pagar una pensió d’aliments pels fills majors d’edat? Què inclou? Fins quan s’ha de pagar?  Són preguntes que els advocats de família acostumem a rebre de manera repetida. El Codi Civil de Catalunya preveu que es puguin establir aliments pels fills majors d’edat i que es mantinguin fins que aquests fills tinguin ingressos propis o estiguin en condicions  de tenir-los.

L'any de viduïtat

Quan un cònjuge, o parella de fet, mor a Catalunya,  el supervivent té uns drets que són exclusivament pel cas  que siguin matrimoni o parella de fet al moment del decés, no en  els casos de divorciats o separats de dret o de fet. En síntesi, els drets que té el  supervivent són: 1.- El dret al parament de l’habitatge ; 2.-L’any de viduïtat; 3.-L’usdefruit universal en cas de successió intestada; 4.-La quarta vidual

Impostos i divorcis

Divorciar-se o separar-se significa, essencialment, canviar d’estat civil. Però, al mateix temps, tant el divorci com la separació poden tenir uns altres efectes que no són tan evidents: les conseqüències fiscals, els impostos. Quan emprenem un procediment de divorci, cal que els advocats de familia assessorem adequadament sobre les repercussions fiscals que poden arribar a produïr-se. Per això, tot i que ja hem parlat d’aquesta qüestió anteriorment, és bo refrescar la memòria.

Sobre la prestació compensatòria

El Codi Civil de Catalunya estableix que la prestació compensatòria (també dita pensió compensatòria) té com a finalitat compensar el perjudici que la ruptura matrimonial ocasiona a un dels cònjuges en relació a la situació econòmica que gaudia durant el matrimoni i, també, en relació a la situació econòmica en que queda l’altre cònjuge. La finalitat de la pensió compensatòria no és indemnitzatòria: és actuar d’amortidor per a que el cònjuge que es vegi econòmicament més perjudicat pel divorci pugui mitigar aquest perjudici i anar-se adaptant a la nova realitat. No es tracta, en cap cas, d’un mecanisme que tingui per objectiu aconseguir la igualtat econòmica entre els que es divorcien. No es busca la igualtat; es busca que qui està en pitjor situació econòmica tingui una ajuda que li permeti parar el cop i tirar endavant i que aquesta ajuda sigui pagada pel que està en millor situació

Divorci: qui paga els estudis superiors dels fills?

Aquesta és una pregunta que sovint rebem els advocats de Familia i que no té una única resposta. Al contrari, la qüestió no és resolta de manera uniforme pels tribunals, la qual cosa genera una certa inseguretat jurídica. En realitat, com diu l’aforisme, hi ha tants casos com famílies. Vejam. Una regla general, però no immutable, seria que els estudis superiors seguits en un centre superior o una universitat pública haurien de considerar-se com integrats en la pensió ordinària d’aliments. S’acostuma a pensar que el cost de la universitat pública és similar al de l’escola o institut públic. Doncs no és ben bé així: un segon de batxillerat en uns institut públic pot tenir un cost que no superi els quaranta euros mensuals, uns cinc-cents en total, tot inclòs, mentre que una matrícula a una universitat pública pot, fàcilment, superar els mil sis-cents euros anuals... O sigui, tres vegades més. Tot i això, però, se sol avaluar que el trànsit d’una escola pública a un centre superior públic ha de considerar-se inclós en la pensió d’aliments ordinaris.

Divorci i divisió de béns

La declaració de l’extinció d’un matrimoni per causa de divorci comporta, automàticament, la dissolució del règim econòmic matrimonial. A la pràctica, això implica haver de repartir tots aquells béns comuns que estaven a nom dels dos cònjuges acabats de divorciar. Normalment, durant el matrimoni, és probable que els cònjuges hagin adquirit béns que han estat posats a nom de tots dos, probablement un pis que haurà estat l’habitatge familiar, algun vehicle, tot el que integra el parament de l’habitatge, potser fins i tot una segona residència.... Què fem?

Els aliments dels fills majors d'edat

S’ha de pagar una pensió d’aliments pels fills majors d’edat? Què inclou? Fins quan s’ha de pagar? Són preguntes que els advocats de familia acostumem a rebre de manera repetida. El Codi Civil de Catalunya preveu que es puguin establir aliments pels fills majors d’edat i que es mantinguin fins que aquests fills tinguin ingressos propis o estiguin en condicions de tenir-los. Què inclouen els aliments pels fills majors d’edat? Inclouen allò que sigui indispensable per al manteniment, habitatge, vestit i assistència mèdica, així com les despeses de continuació de la formació, sempre que el fill mantingui un rendiment regular i no l’hagi acabat per una causa que no li sigui imputable. Són diferents dels aliments per als fills menors d’edat, que s’entenen en un sentit molt més ample i no només per a cobrir les necessitats indispensables.

Qui hereta si no hi ha testament?

Què passa quan algú mor sense haver fet testament? Com funciona el mecanisme de successió? El cònjuge o parella que sobreviu, té cap dret? Com en tants altres casos, la resposta és diferent, segons s’estigui subjecte al dret català o bé al dret comú espanyol.

L'escola, qüestió de potestat parental

El progenitor que té la guarda dels fills, pot decidir a quina escola van? I, si és així, què passa quan hi ha guarda compartida? Han de posar-se d’acord tots dos progenitors? Aquesta és una consulta que, sovint, rebem els advocats de família, especialistes en divorcis i separacions, normalment durant el període entre Setmana Santa i l’inici del nou curs escolar. Doncs sí, els progenitors s’han de posar d’acord sobre l’escola a la que van o han d’anar els seus fills. I han de posar-se d’acord sempre, tant si hi ha guarda compartida com si no

Quin pes té l'opinió del menor?

La llei diu que els menors que tenen 12 anys, i també els més petits si el jutge ho considera convenient, han de ser escoltats abans que s'adopti alguna mesura que els afecti. La seva opinió és vinculant?
Subscriure a familia Subscriure a Blog