Jaume Codina

La imatge dels menors

Com cal tractar les imatges dels menors d’edat a les xarxes socials i a internet en general? Pensem que els estudis efectuats assenyalen que tres de cada quatre menors de dos anys tenen la seva foto penjada en alguna xarxa social, simplement per posar un exemple.

Doncs bé, les imatges són dades personals i, com a tals, estan incloses en la Llei Oficial de Protecció de Dades.  Per tant, la publicació de fotografies o vídeos de menors exigeix, en primer lloc, el consentiment del nen o nena quan tingui la capacitat per donar-lo (el Tribunal Suprem considera que és a partir dels 14 anys) i, si no té aquesta capacitat, aleshores és imprescindible l’autorització dels pares o tutors legals. Sense aquesta autorització, es vulneraria el dret a la intimitat del menor, protegit per l’art.18 de la Constitució, així com les lleis de Protecció de l’Honor i de Protecció del Menor.

Hipoteques i divorcis

Quan tot anava bé, la parella va decidir comprar un pis i embarcar-se amb una hipoteca de gairebé el 90% del valor de l’habitatge. Naturalment, el pis el van posar a nom de tots dos i la hipoteca, també. Tot anava bé.Però, un dia, la cosa es va començar a espatllar i, al cap d’un temps, va esclatar la crisi. El divorci va resultar inevitable... I què fem amb el pis? Qui se’l queda? I què fem amb la hipoteca? Qui la paga? Un tant per cent molt elevat dels procediments de divorci que portem a terme, com advocats de Família, experts en divorcis i separacions, han de respondre a totes dues qüestions... i, de vegades, no resulta gens senzill.

La universitat dels fills: despesa ordinària o extraordinària?

La universitat dels fills és una despesa ordinària o extraordinària? Aquesta és una pregunta que els advocats especialistes en Dret de Família rebem sovint, sobretot en aquesta època d’exàmens de selectivitat i d’haver de triar carrera. Doncs bé, la resposta ha de ser forçosament ambigua: depèn.

Divorcis i impostos

L’any 2018 hi va a ver a Espanya més de 112.000 ruptures matrimonials, a banda de les ruptures de les parelles de fet que, de vegades, no tenen cap transcendència jurídica i escapen de tot control. Una immensa majoria d’aquestes ruptures va implicar l’establiment  de pensions d’aliments en favor de fills menors d’edat i també, potser,  la fixació d’una pensió compensatòria en favor d’un cònjuge  o la determinació d’una compensació econòmica per raó de treball. Doncs bé, totes aquestes figures tenen repercussió fiscal a l’hora de fer la declaració de la renda. Molta gent no ho sap, o bé té informació errònia i, fins i tot, hi ha llegendes urbanes com la que diu que el pagament de la pensió d’aliments per als fills desgrava… i no és així.

Dret del progenitor no custodi a tenir informació dels seus fills

Els advocats especialistes en Dret de Matrimonial i de Família acostumem a rebre queixes de pares i mares que diuen que s’han assabentat que el seu fill o filla ha tingut un accident  o ha hagut de ser ingressat en un hospital quan els li ho ha explicat el mateix menor…..sense que l’altre progenitor no hagi dit res. Això passa, i passa sovint. En realitat, es tracta d’un veritable incompliment de l’exercici de la potestat parental:  no proporcionar a l’altre  progenitor  informació rellevant sobre els menors.

La quarta vidual

Dins d’aquesta sèrie d’escrits sobre els drets successoris del cònjuge o parella de fet supervivent, en cas de mort de l’altre membre de la parella, queda per parlar de la quarta vidual, que  està regulada a l’article 452-1 i següents del Codi Civil de Catalunya. Per començar, cal dir que la quarta vidual és  un dret que es dona al cònjuge supervivent i que té una  finalitat molt clara:  compensar el supervivent pel desequilibri causat per la mort del seu cònjuge o parella de fet. I això es fa  reconeixent-li el dret a obtenir la quantitat necessària per atendre les seves necessitats, amb un topall  màxim  que és  la quarta part del actiu hereditari líquid.

Dret al parament i usdefruit universal del cònjuge supervivent

Els drets successoris del cònjuge o parella de fet supervivent són, bàsicament, el dret al parament de  l'habitatge, l'any de viduïtat, l'usdefruit universal en cas de successió intestada i la quarta vidual.

L'any de viduïtat

Quan un cònjuge, o parella de fet, mor a Catalunya,  el supervivent té uns drets que són exclusivament pel cas  que siguin matrimoni o parella de fet al moment del decés, no en  els casos de divorciats o separats de dret o de fet. En síntesi, els drets que té el  supervivent són: 1.- El dret al parament de l’habitatge ; 2.-L’any de viduïtat; 3.-L’usdefruit universal en cas de successió intestada; 4.-La quarta vidual

Les capitulacions matrimonials

Cada dia son més freqüents les consultes que els  advocats de família, especialistes en separacions i divorcis, rebem a propòsit de les capitulacions matrimonials i dels pactes en previsió de ruptura matrimonial. Dedicarem aquest escrit a les capitulacions (o capítols) matrimonials i deixarem els pactes en previsió de ruptura per una altra ocasió.

Les capitulacions matrimonials són un contracte vinculat al matrimoni, l’eficàcia del qual depèn de la celebració del matrimoni i amb un contingut que pot ser d’allò més divers: es pot pactar o modificar el  règim econòmic matrimonial (separació de béns, guanys, participació en els guanys...), es poden efectuar pactes successoris, es poden formalitzar donacions i, fins i tot, es poden establir aquests pactes en previsió de ruptura que tractarem un altre dia. Cap d’aquests continguts és essencial i imprescindible, però tots ells es poden incloure en unes capitulacions matrimonials.

Menors i violència indirecta

El Codi Civil de Catalunya estableix (art.233-11.3) que no es pot atribuir la guarda al progenitor contra el que s’hagi dictat una sentència ferma per actes de violència familiar o masclista dels quals els fills hagin estat o puguin ser víctimes directes o indirectes. Així mateix, el CCCat estableix que, en interès dels fills, tampoc no es pot atribuir la guarda al progenitor  mentre hi hagi indicis fonamentats que ha comès actes de violència familiar o masclista dels quals els fills hagin estat o puguin ser víctimes directes o indirectes. Quan els fills són, o poden ser, víctimes de violència directa, la situació es  clara i les disposicions de la llei són taxatives: no pot haver-hi atribució de la guarda. El mateix passa en el cas que ja s’ha dictat una sentència per actes de violència familiar o masclista i aquesta sentència ja és ferma. En canvi, quan es tracta d’una situació en la que cal valorar si hi ha “indicis fonamentals que ha comès actes de violència familiar o masclista dels quals els fills hagin estat o puguin ser víctimes directes o indirectes”, les coses no són tan clares

Subscriure a Jaume Codina Subscriure a Blog