violència de gènere

Menors i violència indirecta

El Codi Civil de Catalunya estableix (art.233-11.3) que no es pot atribuir la guarda al progenitor contra el que s’hagi dictat una sentència ferma per actes de violència familiar o masclista dels quals els fills hagin estat o puguin ser víctimes directes o indirectes. Així mateix, el CCCat estableix que, en interès dels fills, tampoc no es pot atribuir la guarda al progenitor  mentre hi hagi indicis fonamentats que ha comès actes de violència familiar o masclista dels quals els fills hagin estat o puguin ser víctimes directes o indirectes. Quan els fills són, o poden ser, víctimes de violència directa, la situació es  clara i les disposicions de la llei són taxatives: no pot haver-hi atribució de la guarda. El mateix passa en el cas que ja s’ha dictat una sentència per actes de violència familiar o masclista i aquesta sentència ja és ferma. En canvi, quan es tracta d’una situació en la que cal valorar si hi ha “indicis fonamentals que ha comès actes de violència familiar o masclista dels quals els fills hagin estat o puguin ser víctimes directes o indirectes”, les coses no són tan clares

Subscriure a violència de gènere Subscriure a Blog