Els darrers quinze anys, la xifra de divorcis que es registren anualment a Espanya s’ha triplicat, de 37.586 el 2001 a 114.019 el 2016, mentre que el nombre de separacions ha caigut  un 91 %, de 65.555 a 5.840. D’ençà l’any 2009, el nombre de dissolucions matrimonials en conjunt s’ha estabilitzat a l’entorn de les 120.000 anuals. Són dades del Consejo General del Poder Judicial relatives al període entre 2001 i 2016.

Això vol dir que les xifres de les crisis de parelles han arribat, ja, a un nivell d’una certa estabilitat? Doncs no. Divorcis i separacions no ho són tot. En realitat, la seva importància relativa disminueix cada any que passa. I això és a causa de l’increment de les denominades parelles de fet o parelles estables..... que, obviament, també pateixen crisis. I, aquí, les xifres s’han multiplicat per tres des de l’any 2006: les demandes de mesures de guarda i aliments per a fills menors no matrimonials han passat de 16.122 el 2006 a 46.623 l’any passat... I això sense oblidar la dificultat de quantificar les parelles de fet, sense fills, que es dissolen sense que en quedi constància.

Canàries, Catalunya, Comunitat Valenciana, Astúries, Balears i Andalusía són les  comunitats en que hi ha una xifra més elevada de demandes de divorci  per cada 100.000 habitants,  mentre que Castella Lleó i  Extremadura se sitúen a l’altre extrem.

L’estadística publicada  pel Consejo General del Poder Judicial evidencia una reducció dràstica de les separaciones i un increment correlatiu dels divorcis a partir de 2005,  quan va canviar la legislació per a permetre la dissolució per divorci directament, sense haver de passar per una separació prèvia. Axí, les estadístiques es capgiren de tal forma que, si l’any anterior al canvi de llei hi hagué un 39 % de divorcis i un 61 % de separacions, l’any  2006 passen a 91 % contra 8,8 % i, l’any  2015, a  un 94,9 % de divorcis per un 5% de separacions.

Pel que fa a l’evolució total de les ruptures,  durant el període de la crisi (a partir de 2007) comença un descens en totes les seves modalitats, fins que, l’any 2014, s’observa un repunt, especialment de divorcis. Segons l’estadística judicial, la crisi econòmica també ha tingut efecte en les modificacions de les mesures matrimonials -que regulen les relacions després de la ruptura-, que entre 2006 i 2016 s’han triplicat, tant en relació a les dissolucions consensuades com a les contencioses. El 2016 es van registrar 44.231 modificacions de mesures, mentre que l’any 2006, la xifra havia estat  de 13.145.

Totes les xifres procedeixen  del Consejo General del Poder Judicial.