El bon divorci

Existeix el bon divorci? No és un contrasentit parlar de “bon” divorci quan, en realitat, el que hi ha és una situació dolenta, una situació de crisi de parella? Doncs justament per això, perque hi ha una crisi, el “bon” divorci pot existir: es tracta de donar sortida a aquesta  situació deteriorada i tot dependrà de com es faci.

Hi ha qui diu que el divorci no és el problema, que el divorci és, en realitat, la solució. Quan la convivencia és dolenta, quan les relacions personales estan ja viciades, es bo trobar-hi una sortida... I, encara més, quan pot haver-hi tercers, els fills, que ho pateixen i que poden sortir-ne perjudicats.

Com en tantes  ocasions, hi ha moltes formes de fer les coses. Per tant, aconseguir un “bon” divorci depen, fonamentalment, de la manera com es faci tot. I això no obeeix, només, a la voluntat i l’actitut que adoptin els que es divorcien sino, també, als coneixements i l’habilitat dels advocats que assessorem cadascú. De vegades, som els advocats els que emboliquem la troca en comptes d’ajudar i fer les coses fàcils.

Un pacte, encara que no sigui perfecte, és sempre millor que qualsevol sentència. Creiem que la negociació és la millor manera de resoldre les qüestions que es deriven de les crisi familiars, per difícils i feixugues que puguin semblar en un primer moment. I un pacte s’aconsegueix, sobretot, fent servir el sentit comú i el respecte.

Si hi ha sentit comú, si es manté un respecte necessari entre els membres de la parella que es desfà i si es té present que, per damunt de tot, cal pensar en el benestar material i emocional dels fills, un “bon” divorci  és possible. Res no hi ha més nociu per aconseguir un “bon” divorci que intentar  utilitzar els fills per a fer mal a l’altre cònjuge.

Quan hi ha la crisi de parella, la situació sovint esdevé insostenible. El divorci és una sortida, possiblement la millor sortida.  I, si es fa ben fet, pot arribar a ser un bon divorci.