L’any 2013 es van registrar a Espanya més de 120.000 ruptures matrimonials que van acabar en sentència judicial, ja fos a través d’un procediment contenciós, ja fos de comú acord. Una immensa majoria d’aquestes ruptures va implicar l’establiment  de pensions d’aliments en favor de fills menors d’edat i també, potser,  la fixació d’una pensió compensatòria en favor d’un cònjuge  o la determinació d’una compensació econòmica per raó de treball. Totes i cadascuna d’aquestes figures tenen repercussió fiscal a l’hora de fer la declaració de la renda, però molta gent no ho sap i no ho fa constar, amb el risc que això suposa, bé de possibles sancions, bé d’un resultat més desfavorable  en la declaració.

La condició bàsica és que hi hagi una sentència judicial que estableixi una obligació de pagament o un dret de cobrament, sense que sigui rellevant si s’ha aconseguit a través d’un procediment contenciós o consensuat. Dit això, el tractament fiscal de la pensió d’aliments és força diferent del de la compensatòria o de la indemnització per raó de treball.

La pensió d’aliments que reben els menors o els fills que no tenen independència econòmica  és una renda exempta de tributació.  És a dir, qui la rep, no té cap obligació de declarar-la  (i aqui cal afegir que només el pare o la mare que hagi obtingut la guarda del menor  pot tributar amb el fill en la modalitat conjunta i aplicar la reducció del mínim personal i familiar). Pel que fa a qui la paga, les quantitats abonades no tenen la consideració de despesa deduïble ni podran reduïr la base imposable, tot i que  sí que podran ser objecte d’un tipus de gravamen més baix.

En relació a la prestació compensatòria, el tractament fiscal és completament diferent. Qui la paga, té dret a reduïr la base imposable de la seva declaració, sense que l’esmentada base pugui resultar negativa com a conseqüència d’aquesta reducció. Qui la cobra, haurà de declarar aquestes quantitats  com a rendiment de treball.

I, pel que fa a la indemnització econòmica per raó de treball, figura íntimament lligada al règim matrimonial de separació de béns,  la situació ha canviat radicalment fa uns mesos. Fins el novembre passat,  les quantitats rebudes per aquest concepte no tributaven. Però una resolució del Tribunal Económico Administrativo Central, de 30 d’octubre de 2013,  estableix que aquestes quantitats, com a  liquidació del règim de separació de béns, han de tributar com a rendiment de treball.