Les dades del  Consejo General del Poder Judicial són contundents: durant l’any 2014, les demandes de divorci, separació o nul-litat matrimonial van créixer un 6,9%  en relació a l’any anterior. I, dins de totes aquestes crisi matrimonials, s’observa també un augment considerable de les que es produeixen de comú acord, sense haver d’anar a parar a un procediment contenciós. Són xifres que es posen al nivell de les que hi va haver l’any 2008, abans de l’inici de la crisi,  i, en alguns casos, fins i tot les superen.

Vol dir, això, que la gent s’estima menys i que el matrimoni, com a institució, se’n va definitivament a fer punyetes? No, segurament no vol dir això. Hi ha, en canvi, una altra explicació que té més a veure amb la crisi económica.

Divorciar-se, separar-se, significa sempre un cert empobriment. El desenllaç d’una crisi matrimonial sol ser car. I no pel que s’hagi de pagar d’advocat i de procurador. Resulta car perque on abans hi havia una llar, ara n’hi ha dues; on abans es compartien les depeses, ara s’han d’afrontar en solitari. Això ocasionà que, quan la crisi econòmica va fer acte de presència, moltes parelles s’ho pensessin dues vegades abans de posar fi a la seva convivència.

Però, és clar, el que no funciona, no funciona... I una situació de convivència forçada es pot mantenir un cert temps, però no de manera indefinida.  A més, si al cap d’un parell  d’anys ja resulta evident que les crisis, la matrimonial i l’econòmica, són allà per quedar-s’hi i no per marxar ràpidament, doncs és lògic que les parelles  amb problemes acabin no aguantant-se i facin el pas que no es van atrevir a fer un temps enrera.

Això explicaria la lleugera recuperació que la xifra de divorcis i separacions va experimentar els anys 2012 i 2013, després d’haver tocat fons l’any 2011. D’un temps ençà, a més, s’ha estés la idea que la crisi econòmica ha tocat fons i que, encara que lenta, la recuperació ja ha començat, i aquí podem trobar l’explicació de l’increment notable que s’ha registrat l’any 2014.

Tot i això, els efectes de la crisi econòmica encara són molt visibles. Per una banda, són la principal explicació del l’increment, proper al 8%, de les demandes de separació i divorci de comú acord. Pactar sempre resulta millor i més barat que haver d’anar a discutir davant d’un jutge. Però on la crisi económica es manifesta més clarament és en les demandes de modificació de mesures,  al voltant d’un 13% més que l’any 2013, la gran majoria d’elles demanant una reducció de les quantitats assenyalades com a prestació d’aliments..

A tall de curiositat, les Canàries seguéix essent la comunitat on la gent se separa o es divorcia més (3,3 demandes per cada mil habitants),  seguida de la Comunitat Valenciana (3,2) i Catalunya (3,1). Els que menys es divorcien són els de Castella-Lleó (2,2)