Potestat parental i guarda dels menors

 

Hi ha una certa i constant  confusió entre els conceptes jurídics de “potestat parental”  i de  “guarda” dels menors, confusió que s’exten al contingut de cadascuna d’aquestes figures jurídiques. De vegades, els advocats de família, especialistes en divorcis i separacions, donem per fet que tothom  sap de què parlem i que tothom enten el què expliquem, però  no sempre és així.  La confusió entre potestat parental i guarda és una de les més habituals.

La potestat parental (pàtria potestat) és el conjunt de drets i deures dels pares amb els fills menors d’edat no emancipats i  va lligat a la pròpia relació paternofilial, amb independència de la relació entre els progenitors. Això significa que la pàtria potestat, tant del pare com de la mare, comprèn tant el dret com el deure de vetllar pels fills menors, alimentar-los, educar-los, procurar-los una formació integral, el dret a tenir-los en la seva companyia, a representar-los i a administrar els seus béns. És irrenunciable.

En la pràctica, vol dir decidir sobre qüestions com l’educació religiosa dels fills (o no), el tipus d’escola on han d’anar, el domicili o residència dels menors, si es permet que se’ls faci determinada intervenció quirúrgica o no, o una transfusió de sang....

En canvi, la guarda (guarda i custòdia) es refereix a aspectes més pràctics i quotidians de la vida dels menors, qüestions de convivència, cura i assistència dels fills: què fer si tenen febre, quina roba porten avui, vetllar pel compliment de la rutina familiar etc... És el dia a dia.

Doncs bé, en cas de ruptura entre els progenitors, les responsabilitats derivades de la “pàtria potestat” es mantenen per igual, de manera que, separats o no, els progenitors  hauran de pactar sempre tots els aspectes de la vida dels fills que corresponguin a la potestat parental. Si no hi ha acord, hauran de demanar l’auxili judicial.

Això fa que, per més que un dels progenitors tingui  atribuïda la guarda dels menors (i l’altre només els vegi els caps de setmana, per exemple), això no vol dir que el progenitor que té la guarda pugui decidir, tot sol, sobre aquelles decisions  que afectin aspectes com el desenvolupament, salut, cura i educació dels menors. Per posar un cas  recurrent, el progenitor que té la guarda dels menors no pot decidir, unilateralment, a quina escola han d’anar els fills. És per això que, en matricular un menor a una escola, s’exigeix la signatura de tots dos progenitors

Ha de quedar clar, doncs, que amb independència de qui tingui la cura quotidiana dels menors (la guarda), els aspectes importants i primordials de la vida dels fills cauen dins l’àmbit de la potestat parental  i, per tant, són responsabilitat irrenunciable de tots dos progenitors.