Què passa amb el pis?

“Què passa amb el pis?”. Segurament, aquesta és la pregunta que més vegades ens formulen  els qui vénen en busca d’assessorament legal pel seu divorci o separació. “Qui se’l queda? Qui ha de pagar la hipoteca?”

Si no hi ha acord entre els cònjuges, amb la llei a la mà les respostes són força clares: l’ús del pis que ha estat habitatge familiar s’atribueix, de manera preferent, al cònjuge a qui correspongui la guarda dels fills, mentre duri aquesta guarda. Però, què passa si la guarda és compartida o bé no hi ha fills menors? Doncs, en aquests casos, el jutge pot atribuïr l’ús de l’habitatge al cònjuge més necessitat, per bé que normalment es tractarà d’una atribució temporal, amb data de caducitat.

Aquestes són les normes generals, les que s’apliquen en un 99% de casos, tot i que la mateixa llei preveu alguns matisos i excepcions en casos molt determinats

Com afecta això al pagament de la hipoteca? En general, afecta molt poc, sobretot en aquests temps que corren. També amb la llei a  la mà,  la hipoteca la paga qui sigui  titular del préstec hipotecari, amb absoluta independència de qui sigui el propietari real de l’habitatge o de qui  hi visqui de fet.

Així que pot molt bé donar-se el cas que el cònjuge que marxi sigui, bé l’únic titular del préstec hipotecari, bé cotitular conjuntament amb el seu o la seva ex. En tots dos casos,  el cònjuge que marxa haurà de seguir pagant la hipoteca com si res no passés, encara que qui visqui  realment a la casa sigui l’altre o l’altra. És cert que, si hi ha acord entre els que es divorcien, pot pactar-se que només un dels ex-cònjuges pagui, el que es queda amb la casa…. Però, compte: aquest és un pacte entre ex-cònjuges que no vincula inicialment   l’entitat bancària, la qual, en cas d’impagament, podrà actuar indistintament contra els dos titulars de la hipoteca…. a menys  que, prèviament, s’hagués obtingut el seu consentiment.

De vegades succeeix que qui es queda amb l’ús de l’habitatge refà la seva vida,  coneix una altra persona i inicia una nova relació de parella. Què passa, aleshores,  quan qui paga  la meitat o tota  la hipoteca però no viu a  la casa,  veu  que  la nova parella del seu o la seva ex s’hi instal-la? És just que hagi de seguir pagant  mentre una tercera persona viu gratuitament en la seva antiga vivenda, amb la seva ex-parella i amb els seus fills?

De fet, el problema es planteja amb tota la seva cruesa quan hi ha fills menors d’edat. En cas que no n’hi hagi i que, per tant, l’atribució de l’ús de l’habitatge s’hagi fet per raó de necessitat, el Codi Civil de Catalunya ja preveu que el matrimoni o convivència marital del beneficiari és causa d’extinció de l’esmentat dret d’ús.

Però, quan hi ha fills, tot és diferent.  La qüestió és: pot beneficiar-se un tercer de l’atribució de l’ús de l’habitatge fet per raó de la guarda dels fills? O, dit en plata,  si l’ús de l’habitatge ha estat fet al cònjuge que té la guarda dels fills menors, pot beneficiar-se’n un tercer que no té res a veure amb els menors? Atesa la llei vigent, la resposta és que sí, que pot fer-ho.

I això porta a una situació paradoxal, com és que, en la pràctica, la llei empara l’enriquiment injust  d’una tercera persona que s’aprofita d’una norma que, simplement,  pretén protegir els menors. La legislació valenciana en matèria de Família preveu una compensació  en favor del progenitor titular de l’habitatge per la pèrdua del seu ús i, a França, el jutge pot atribuïr l’ús de la vivenda al cònjuge no propietari però a canvi d’una contraprestació, com si fos un lloguer. Són solucions que semblen molt més lògiques, però el cas és que  ni la llei catalana ni el Código Civil contemplen  res de similar.