Guarda compartida no equival a no pagar aliments

 

Lentament, la guarda compartida va creixent a tot l’estat. A Catalunya, pràcticament un de cada tres divorcis o separacions amb fills menors  (un 32%) acaben amb l’atribució de la guarda compartida a tots dos progenitors. El tant per cent no és igual a totes les comunitats autònomes, però el cert és que hi ha una tendència creixent a considerar que aquesta forma de guarda és la més convenient pels menors i la que més s’ajusta a les seves necessitats.

Però la guarda compartida no implica la desaparició de l’obligació de pagar aliments, contràriament al que de vegades es creu. Ho deixa ben clar l’article 233-10.3 del Codi Civil de Catalunya  i també la jurisprudència abundant el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya.

Normalment, quan hi ha guarda compartida, tant en els divorcis consensuats com en els contenciosos, s’estableix que cada progenitor ha de fer-se càrrec de les depeses d’habitatge, menjar, vestir, higiene i esbarjo que els menors generin quan estan en la seva companyía. Pel que fa a les altres despeses que els menors originen, singularment les escolars, les mútues mèdiques i les despeses farmacològiques, cal que siguin  abonades  per cada progenitor de manera proporcional als seus recursos econòmics. Aquests recursos econòmics no són només els salaris respectius, sino també cal tenir en compte  les rendes i els patrimonis que hi  pugui haver.

El sistema que s’està imposant darrerament és l’obertura d’un compte corrent conjunt dels dos progenitors on cadascún d’ells ingressarà els diners que li toqui i on es domiciliaran totes les despeses dels fills menors que s’hagin d’abonar conjuntament. Només en casos excepcionals, quan el desequilibri econòmic entre tots dos progenitors sigui molt acusat, pot donar-se el cas que es fixi una pensió d’aliments en favor dels menors que el progenitor amb més capacitat haurà de pagar al que té menys capacitat econòmica.