Resulta ja evident que la crisi econòmica ocasionada per la present situació sanitària serà important, molt més del què no es pensava fa unes setmanes. Hores d’ara, ja són centenars de milers les persones que han vist com els seus ingressos s’han reduït de manera dramàtica, ja sigui perquè un ERTE les ha afectat, perquè el negoci ha hagut de tancar durant un temps o perquè s’han quedat sense feina, directament.
O sigui, centenars de milers de persones amb la capacitat econòmica minvada. I, entre ells, pares i mares separats o divorciats que tenen l’obligació legal de pagar una pensió d’aliments per als seus fills i a qui cada vegada els resulta més difícil poder-ho fer. Alguns, simplement ja no hi arriben.
Lentament, la guarda compartida va creixent a tot l’estat. A Catalunya, pràcticament un de cada tres divorcis o separacions amb fills menors (un 32%) acaben amb l’atribució de la guarda compartida a tots dos progenitors. Però la guarda compartida no implica la desaparició de l’obligació de pagar aliments, contràriament al que de vegades es creu. Ho deixa ben clar l’article 233-10.3 del Codi Civil de Catalunya i també la jurisprudència abundant el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya.
La crisis econòmica ha provocat que hagin crescut molt les denúncies penals per l’impagament de les pensions d’aliments. L’article 227 del Codi Penal diu que la falta de pagament durant dos mesos consecutius o quatre no consecutius constitueix un delicte, sempre que quedi acreditada la voluntat d’incomplir l’obligació. Normalment, ésser trobat culpable no comporta haver d'anar a presó.
