Quan una parella es divorcia o decideix posar fi a la seva convivència, una de les qüestions que més  sovint cal resoldre és qui es queda amb el pis i qui paga la hipoteca. Moltes vegades, i en un esforç per assolir un sempre desitjable comú acord, els qui es divorcien ja ho han pactat: tú et quedes amb el pis i assumeixes la meva part de la hipoteca; jo em busco un altre habitatge, però em desentenc de la hipoteca. Així de fàcil....

Així de fàcil? Doncs no. Tal vegada ho va ser uns quants anys enrera, però no és la situació actual, en absolut. I és que, per a que un pacte com l’esmentat pugui ser plenament eficaç, cal tenir el vis-i-plau del banc o la caixa que va concedir la hipoteca.... I, senyors, amb els bancs hem topat. Ens explicarem.

Amb la llei a la mà,  la hipoteca l’ha de pagar qui sigui el titular del prèstec hipotecari, amb independència absoluta de qui sigui el propietari real de l’habitatge o de qui hi visqui realment. Les sentències  o els convenis reguladors del divorci acostumen a establir a quin dels cònjuges s’atribueix l’ús de l’habitatge. Per tant, estableixen qui es queda i qui ha de marxar.  Així que pot molt bé donar-se el cas que qui marxi sigui, bé l’únic titular del prèstec hipotecari, bé cotitular juntament amb  l’ex: en tots dos casos, haurà de seguir pagant  la hipoteca, encara que qui visqui a la casa sigui l’altre o l’altra.

En un conveni regulador pot pactar-se que només un dels ex-cònjuges pagui, el que es queda amb la casa... Però, compte: aquest és un pacte entre cònjuges que no vincula, inicialment, l’entitat bancària la qual, en cas d’impagament, podrà actuar indistintament contra els dos titulars de la hipoteca ... tret que, prèviament, s’hagués demanat i obtingut el seu consentiment. I, avui en dia, les entitats financeres són extremadament reticents a atorgar aquest consentiment, a permetre que qui es queda amb el pis subrogui el deute de qui se’n va ...i, a més, ho aprofiten per apujar el tipus d’interès i incrementar el seu negoci.

Posem noms i cognoms. Patrícia i Jesús es divorcien i ho fan de comú acord. Jesús es quedarà el pis que van comprar i es compromet a fer-se càrrec de la hipoteca, que també és a nom de tots dos. El banc, diguem el BBVA, posa molts entrebancs  a la subrogació, al temps que adverteix que ho considerarà una novació i que l’interès al que es va contractar (Euribor +0,75) augmentarà en un tant per cent d’entre dos i tres punts. Jesús aporta avaladors, però el banc es mostra inflexible: amb els avaladors permet la subrogació, però l’interès puja. És a dir,  ara que et divorcies, en trec profit i et faig la vida més difícil.... encara que hagis pagat sempre. El teu divorci és el meu negoci, pensa el banc.

No hi ha moltes alternatives. Patricia i Jesús es divorciaran igualment. En el conveni regulador que han signat, Jesús es compromet a pagar, tot sol, les qüotes hipotecàries. Si no ho fa, Patrícia  podrà reclamar al jutjat..... Però el cert és que Patrícia continúa figurant com a deutora del prèstec hipotecari i, si algun dia Jesús no paga,  el BBVA actuarà contra tots dos, també contra Patrícia.