Aquesta és una consulta que sovint rebem els advocats especialistes en Dret de Familia: “el meu fill em diu que ja té setze anys i que ja es pot emancipar i que pot treballar; és veritat?”. Doncs, si s’ha de donar una resposta curta i directa, és veritat: amb 16 anys, nois i noies ja poden casar-se, emancipar-se i treballar....però amb matisos.

Tot i que les diverses legislacions autonòmiques no són totalment uniformes sobre la qüestió (fins no fa gaire, per exemple, a Astúries es podia comprar alcohol a partir dels 16 anys),  a través de les edats  es pot establir un accés gradual a la plena personalitat jurídica que s’assoleix als 18 anys.

Als 12 anys, els menors poden ser escoltats  en un judici per separació o divorci; de fet, a Catalunya,  la llei diu que han de ser escoltats i han de ser informats de les decisions que els afectin. Dos anys més grans, quan ja tenen 14 anys, nois i noies ja poden disposar autònomament de les seves dades i de la seva imatge , publicar-la a les xarxes socials o, fins i tot, fer-ne un ús comercial, segons el que estableix la Ley de Protección de Datos vigent. A partir dels 14, també, poden fer ús d’alguns tipus d’armes de foc, sempre en companyia d’algun adult que tingui llicència d’armes. La llei vigent diu que les persones menors de 14 anys no són imputables ni tenen cap responsabilitat penal.

Fer 16 anys és, ja, molt més rellevant jurídicament. Per començar, ja es pot entrar al mercat laboral: els que tenen aquesta edat  poden treballar, però no poden fer-ho en horari nocturn, ni fer feines perilloses o considerades penoses, ni fer hores extres. També és a partir dels 16 que nois i noies  poden casar-se, sempre que estiguin emancipats  (l’emancipació s’aconsegueix  per concessió dels qui ostenten la potestat parental o per decisió d’un jutge, sempre que s’hagin fet els 16 anys). Els que han arribat a aquesta edat, també poden conduir ciclomotors i vehicles de petita cilindrada, mantenir relacions sexuals, negar-se a una intervenció quirúrgica (si no es tracta d’una intervenció vital) o fer-se un tatuatge, això encara amb permís patern.

En canvi, fins que no fan els 18 anys, els joves encara no poden, per exemple, votar,  comprar alcohol, comprar tabac, conduir un cotxe,  apostar o fer-se un piercing sense permís del progenitor... ni tampoc avortar sense consentiment patern. Com veieu, tot un lent, pausat i gradual camí d’accés a la plena personalitat jurídica, dispers en multitud de lleis de tota mena.Aquesta és una consulta que sovint rebem els advocats especialistes en Dret de Familia: “el meu fill em diu que ja té setze anys i que ja es pot emancipar i que pot treballar; és veritat?”. Doncs, si s’ha de donar una resposta curta i directa, és veritat: amb 16 anys, nois i noies ja poden casar-se, emancipar-se i treballar....però amb matisos.

Tot i que les diverses legislacions autonòmiques no són totalment uniformes sobre la qüestió (fins no fa gaire, per exemple, a Astúries es podia comprar alcohol a partir dels 16 anys),  a través de les edats  es pot establir un accés gradual a la plena personalitat jurídica que s’assoleix als 18 anys.

Als 12 anys, els menors poden ser escoltats  en un judici per separació o divorci; de fet, a Catalunya,  la llei diu que han de ser escoltats i han de ser informats de les decisions que els afectin. Dos anys més grans, quan ja tenen 14 anys, nois i noies ja poden disposar autònomament de les seves dades i de la seva imatge , publicar-la a les xarxes socials o, fins i tot, fer-ne un ús comercial, segons el que estableix la Ley de Protección de Datos vigent. A partir dels 14, també, poden fer ús d’alguns tipus d’armes de foc, sempre en companyia d’algun adult que tingui llicència d’armes. La llei vigent diu que les persones menors de 14 anys no són imputables ni tenen cap responsabilitat penal.

Fer 16 anys és, ja, molt més rellevant jurídicament. Per començar, ja es pot entrar al mercat laboral: els que tenen aquesta edat  poden treballar, però no poden fer-ho en horari nocturn, ni fer feines perilloses o considerades penoses, ni fer hores extres. També és a partir dels 16 que nois i noies  poden casar-se, sempre que estiguin emancipats  (l’emancipació s’aconsegueix  per concessió dels qui ostenten la potestat parental o per decisió d’un jutge, sempre que s’hagin fet els 16 anys). Els que han arribat a aquesta edat, també poden conduir ciclomotors i vehicles de petita cilindrada, mantenir relacions sexuals, negar-se a una intervenció quirúrgica (si no es tracta d’una intervenció vital) o fer-se un tatuatge, això encara amb permís patern.

En canvi, fins que no fan els 18 anys, els joves encara no poden, per exemple, votar,  comprar alcohol, comprar tabac, conduir un cotxe,  apostar o fer-se un piercing sense permís del progenitor... ni tampoc avortar sense consentiment patern. Com veieu, tot un lent, pausat i gradual camí d’accés a la plena personalitat jurídica, dispers en multitud de lleis de tota mena.