La guerra dels progenitors en el temps del virus

 

No puc negar que resulta descoratjador, tot i que ja ens ho podíem imaginar. La immensa majoria de consultes i/o trucades que el nostre despatx d’advocats especialistes en Dret de Família rep, d’ençà de l’inici del confinament, són disputes, querelles i falta d’acord dels progenitors en relació a la guarda dels fills menors d’edat.

O, per dir-ho d’una altra manera: si algú es pensava que la extraordinària gravetat del moment que vivim serviria per fer entrar en raó els progenitors separats  i per aconseguir pactes en benefici del benestar i de la seguretat dels fills, s’equivocava.

Cert que no es pot generalitzar i que, en alguns casos, s’ha imposat el bon criteri. En general, però, es tracta de casos en els quals els progenitors ja havien demostrat una bona capacitat de cedir,  si calia, per tal de poder arribar a acords. Però, dissortadament, són una minoria.

Per contra, la xifra d’ex-parelles que han continuat tirant-se els plats al cap, a desgrat de les circumstàncies excepcionals, és molt alta. La situació “tipus” que va donar-se en l’inici del confinament  i que, en molts casos, encara perdura  és:  el progenitor que tenia el fill, o els fills, quan es va iniciar l’estat d’alarma, es negava a que els menors anessin amb l’altre progenitor, malgrat existir decisió judicial, i ho argumentava “per la seguretat dels nens”, encara que, per exemple,  els respectius domicilis estiguessin a 200 metres de distància... I, en molts casos, no hi ha hagut res a fer:  cinc setmanes després, el pare, o la mare, només veuen el seu fill, filla  o fills per Skype o whatsapp.

Novament, els fills utilitzats com a arma d’un progenitor contra l’altre.

Si s’intenta presentar denúncia als Mossos, diuen que no va amb ells, que l’incompliment del règim de guarda ja no és delicte... Si vas al Jutjat de Guàrdia, de vegades, només de vegades, aconsegueixes presentar la denúncia...tot i saber que no tindrà recorregut.

La veritat és que la confusió inicial de les instàncies judicials no ha ajudat gens. Fins que no va quedar clar que l’estat d’alarma no era motiu per no complir les sentències, i que l’únic obstacle plausible al seu compliment era si un dels progenitors era positiu de COVID-19 o presentava símptomes, cadascú deia la seva i sovint de manera contradictòria. Els mitjans de comunicació, amb les notícies inexactes i erràtiques que van publicar els primers vuit o deu dies de confinament, encara ho van complicar més tot.

El cas és que ara vindrà la segona part. Com és fàcil imaginar, els progenitors que s’han quedat sense poder estar amb els fills no estan, precisament, de bon humor. Quan es reprengui totalment l’activitat judicial, em temo que hi haurà una allau (entre altres allaus)  de demandes de modificació de mesures....

I continuem la guerra...

Tot, per no posar-hi una mica de pausa i de sentit comú.