advocat de familia

Hipoteques i divorcis

Quan tot anava bé, la parella va decidir comprar un pis i embarcar-se amb una hipoteca de gairebé el 90% del valor de l’habitatge. Naturalment, el pis el van posar a nom de tots dos i la hipoteca, també. Tot anava bé.Però, un dia, la cosa es va començar a espatllar i, al cap d’un temps, va esclatar la crisi. El divorci va resultar inevitable... I què fem amb el pis? Qui se’l queda? I què fem amb la hipoteca? Qui la paga? Un tant per cent molt elevat dels procediments de divorci que portem a terme, com advocats de Família, experts en divorcis i separacions, han de respondre a totes dues qüestions... i, de vegades, no resulta gens senzill.

Dret del progenitor no custodi a tenir informació dels seus fills

Els advocats especialistes en Dret de Matrimonial i de Família acostumem a rebre queixes de pares i mares que diuen que s’han assabentat que el seu fill o filla ha tingut un accident  o ha hagut de ser ingressat en un hospital quan els li ho ha explicat el mateix menor…..sense que l’altre progenitor no hagi dit res. Això passa, i passa sovint. En realitat, es tracta d’un veritable incompliment de l’exercici de la potestat parental:  no proporcionar a l’altre  progenitor  informació rellevant sobre els menors.

Dret al parament i usdefruit universal del cònjuge supervivent

Els drets successoris del cònjuge o parella de fet supervivent són, bàsicament, el dret al parament de  l'habitatge, l'any de viduïtat, l'usdefruit universal en cas de successió intestada i la quarta vidual.

Les capitulacions matrimonials

Cada dia son més freqüents les consultes que els  advocats de família, especialistes en separacions i divorcis, rebem a propòsit de les capitulacions matrimonials i dels pactes en previsió de ruptura matrimonial. Dedicarem aquest escrit a les capitulacions (o capítols) matrimonials i deixarem els pactes en previsió de ruptura per una altra ocasió.

Les capitulacions matrimonials són un contracte vinculat al matrimoni, l’eficàcia del qual depèn de la celebració del matrimoni i amb un contingut que pot ser d’allò més divers: es pot pactar o modificar el  règim econòmic matrimonial (separació de béns, guanys, participació en els guanys...), es poden efectuar pactes successoris, es poden formalitzar donacions i, fins i tot, es poden establir aquests pactes en previsió de ruptura que tractarem un altre dia. Cap d’aquests continguts és essencial i imprescindible, però tots ells es poden incloure en unes capitulacions matrimonials.

Menors i violència indirecta

El Codi Civil de Catalunya estableix (art.233-11.3) que no es pot atribuir la guarda al progenitor contra el que s’hagi dictat una sentència ferma per actes de violència familiar o masclista dels quals els fills hagin estat o puguin ser víctimes directes o indirectes. Així mateix, el CCCat estableix que, en interès dels fills, tampoc no es pot atribuir la guarda al progenitor  mentre hi hagi indicis fonamentats que ha comès actes de violència familiar o masclista dels quals els fills hagin estat o puguin ser víctimes directes o indirectes. Quan els fills són, o poden ser, víctimes de violència directa, la situació es  clara i les disposicions de la llei són taxatives: no pot haver-hi atribució de la guarda. El mateix passa en el cas que ja s’ha dictat una sentència per actes de violència familiar o masclista i aquesta sentència ja és ferma. En canvi, quan es tracta d’una situació en la que cal valorar si hi ha “indicis fonamentals que ha comès actes de violència familiar o masclista dels quals els fills hagin estat o puguin ser víctimes directes o indirectes”, les coses no són tan clares

Matrimoni i parella de fet: nacionalitat i residència per al membre que no és ciutadà de la Unió Europea

“Sóc peruana i el meu nòvio és espanyol. Si ens fem parella de fet, puc tenir la nacionalitat española?” En un món globalitzat com l’actual, aquesta és una mena de consulta que cada vegada rebem més els advocats de Famíla, especialistes en divorcis i separacions. Doncs que quedi clar: els estrangers de tercers països que no pertanyen a la Unió Europea no obtenen la nacionalitat española pel fet de contraure matrimoni ni pel de constituir una parella de fet i inscriure’s en un registre públic. Ara bé, sí que, en cas de matrimoni (i no en cas de formar parella de fet) hi ha certes conseqüències: per a la concessió de la nacionalitat española per residència legal, prèvia i continuada, els 10 anys necessaris es redueixen a 1 any en general (reducció de 5 a 1 any en el cas dels refugiats i de 2 a 1 any en cas de nacionals dels països llatinoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Ecuatorial, Portugal o pels sefardites)

Els poders preventius per a la incapacitat

Ho definim: un poder preventiu és un document notarial per qual una persona, el poderdant, designa una altra persona, l’apoderat, per a que el representi i defensi els seus interessos en cas de ser incapacitada. Cada vegada, els advocats de Família tenim més consultes sobre la utilitat dels poders preventius. L’esperança de vida es fa més i més llarga, gràcies als avenços de la ciència. Per tant, cada vegada hi ha més gent d’edat avançada i, com a conseqüència, creix la xifra de persones que poden ser incapacitades i tenen el risc de poder perdre la capacitat per a manifestar la seva voluntat.La gent comença a prendre consciència d’aquets fets, i aquests darrers anys ha crescut la xifra de poders preventius que s’atorguen. Això vol dir que cada vegada hi ha més persones que entenen la importància d’assegurar la defensa dels seus interessos si mai arriba que els incapacitin.

Puc marxar de casa?

“Jo voldria marxar de casa, però no ho puc fer perque seria abandó de la llar”, és una reflexió que rebem, amb certa freqüència, els advocats que ens dediquem al Dret de Familia. I és una reflexió equivocada. Marxar de casa, de manera civilitzada, per evitar mals majors quan la convivència ja està molt deteriorada, no es “abandono del hogar” ni ha de pressuposar, gens ni mica, el futur desenllaç del divorci o separació.

Potestat parental i guarda dels menors

Hi ha una certa i constant confusió entre els conceptes jurídics de “potestat parental” i de “guarda” dels menors, confusió que s’exten al contingut de cadascuna d’aquestes figures jurídiques. De vegades, els advocats de família, especialistes en divorcis i separacions, donem per fet que tothom sap de què parlem i que tothom enten el què expliquem, però no sempre és així. La confusió entre potestat parental i guarda és una de les més habituals.

Parella de fet i pensió de viuduïtat

El Codi Civil de Catalunya ho deixa ben clar: dues persones que conviuen en una comunitat de vida anàloga a la matrimonial es consideren parella estable en qualsevol dels casos següents, 1) Si la convivència dura més de dos anys sense interrupció, 2) Si, durant la convivència, tenen un fill comú, o 3) Si formalitzen la relació en escriptura pública N’hi ha prou, doncs, amb trobar-se en un d’aquests tres casos per tenir dret a la pensió de viduïtat? Doncs no, no n’hi ha prou en els supòsits 1) i 2), i sí que és suficient en el supòsit 3)
Subscriure a advocat de familia Subscriure a Blog