divorcis

Què passa si els progenitors no volen vacunar els fills menors d’edat?

A partir d’aquest 4 d’agost, a Catalunya ja es pot administrar la vacuna contra el Covid-19 a menors d’entre 12 i 15 anys. D’altres comunitats ja fa un temps que ho estan fent i tot fa pensar que, d’aquí a unes setmanes, s’obrirà la vacunació a franges d’edat inferiors. Els menors que es troben en aquestes franges estan encara subjectes a la potestat parental que ostenten tots dos progenitors. Què pot passar, doncs, si un dels dos progenitors no vol que el fill o filla es vacuni? O, encara més, què pot passar si cap dels dos progenitors no ho vol?

El meu fill ha comès un delicte. Quina responsabilitat tinc?

Quina és la responsabilitat dels pares si un fill comet una acció delictiva? Són responsables penals? O només són responsables civils? Quan un progenitor ens pregunta això, com advocats especialistes en Dret de Família li hem de respondre que els pares no són responsables penals dels delictes comesos pels fills però que, en canvi, sí que poden ser responsables civils.

Les capitulacions matrimonials

Cada dia son més freqüents les consultes que els  advocats de família, especialistes en separacions i divorcis, rebem a propòsit de les capitulacions matrimonials i dels pactes en previsió de ruptura matrimonial. Dedicarem aquest escrit a les capitulacions (o capítols) matrimonials i deixarem els pactes en previsió de ruptura per una altra ocasió.

Les capitulacions matrimonials són un contracte vinculat al matrimoni, l’eficàcia del qual depèn de la celebració del matrimoni i amb un contingut que pot ser d’allò més divers: es pot pactar o modificar el  règim econòmic matrimonial (separació de béns, guanys, participació en els guanys...), es poden efectuar pactes successoris, es poden formalitzar donacions i, fins i tot, es poden establir aquests pactes en previsió de ruptura que tractarem un altre dia. Cap d’aquests continguts és essencial i imprescindible, però tots ells es poden incloure en unes capitulacions matrimonials.

Potestat parental i guarda dels menors

Hi ha una certa i constant confusió entre els conceptes jurídics de “potestat parental” i de “guarda” dels menors, confusió que s’exten al contingut de cadascuna d’aquestes figures jurídiques. De vegades, els advocats de família, especialistes en divorcis i separacions, donem per fet que tothom sap de què parlem i que tothom enten el què expliquem, però no sempre és així. La confusió entre potestat parental i guarda és una de les més habituals.

Crisis de família: tendències

Els darrers quinze anys, la xifra de divorcis que es registren a Espanya s’ha triplicat, de 37.586 el 2001 a 114.019 el 2016, mentre que el nombre de separacions ha caigut un 91 %, de 65.555 a 5.840. D’ençà l’any 2009, el nombre de dissolucions matrimonials en conjunt s’ha estabilitzat a l’entorn de les 120.000 anuals. Això vol dir que les xifres de les crisis de parelles han arribat, ja, a un nivell d’una certa estabilitat? Doncs no. Divorcis i separacions no ho són tot. En realitat, la seva importància relativa disminueix cada any que passa, a causa de l’increment de les denominades parelles de fet o parelles estables..... que, obviament, també pateixen crisis. I, aquí, les xifres s’han multiplicat per tres des de l’any 2006: les demandes de mesures de guarda i aliments per a fills menors no matrimonials han passat de 16.122 el 2006 a 46.623 l’any passat... I això sense oblidar la dificultat de quantificar les parelles de fet, sense fills, que es dissolen sense que en quedi constància.

Divorci i divisió de béns

La declaració de l’extinció d’un matrimoni per causa de divorci comporta, automàticament, la dissolució del règim econòmic matrimonial. A la pràctica, això implica haver de repartir tots aquells béns comuns que estaven a nom dels dos cònjuges acabats de divorciar. Normalment, durant el matrimoni, és probable que els cònjuges hagin adquirit béns que han estat posats a nom de tots dos, probablement un pis que haurà estat l’habitatge familiar, algun vehicle, tot el que integra el parament de l’habitatge, potser fins i tot una segona residència.... Què fem?

Violència i guarda compartida

Pot establir-se la guarda compartida quan hi ha violència de gènere? L’article 233–11.3 del Codi Civil de Catalunya és molt clar quan disposa que no pot atribuïr-se la guarda al progenitor contra el qual s’hagi dictat una sentència ferma per actes de violència familiar o masclista, si els fills han estat o poden ser-ne víctimes directes o indirectes. Tampoc no es pot atribuïr la guarda al progenitor mentre hi hagi indicis fonamentats que ha comès actes de violència familiar o masclista de la qual els fills hagin estat o puguin ser víctimes directes o indirectes. Una lectura acurada del precepte permet interpretar que és factible l’establiment de la guarda compartida encara que hi hagi una sentència condemnatòria de violència de gènere. Allò que serà determinant será que el menor no hagi estat víctima directa ni indirecta de la violència,

Guarda compartida no equival a no pagar aliments

Lentament, la guarda compartida va creixent a tot l’estat. A Catalunya, pràcticament un de cada tres divorcis o separacions amb fills menors (un 32%) acaben amb l’atribució de la guarda compartida a tots dos progenitors. Però la guarda compartida no implica la desaparició de l’obligació de pagar aliments, contràriament al que de vegades es creu. Ho deixa ben clar l’article 233-10.3 del Codi Civil de Catalunya i també la jurisprudència abundant el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya.

El mite de la casa-cau o casa-niu

Compareix un dels progenitors al nostre despatx d’advocats de família i, tot content, ens diu: “Ho tenim tot pactat. Els nens no es mouran de casa i serem nosaltres dos els qui ens hi anirem alternant cada setmana. És el millor”. Aquesta és la fòrmula coneguda com “casa-cau” o “casa-niu”: consisteix en que els fills menors segueixin vivint al domicili familiar, mentre que pare i mare entren i surten cada setmana o cada quinzena. És a dir, són els pares els qui es mouen i no els fills.Sembla la solució ideal. Però, ho és? En realitat, es tracta d’un sistema que no té precisament una gran popularitat entre els nostres jutjats, atès que s’ha demostrat que, en la pràctica, és una font constant de conflictes que dificulten el desenvolupament adient de les funcions de guarda, contràriament al que podria semblar d’entrada.

Guarda compartida i conflicte entre progenitors

És possible la guarda compartida quan hi ha una situació de conflicte entre pare i mare? Com advocat de Família, especialista en divorcis, la resposta ha de ser positiva: les desavinences entre els progenitors no poden ser un obstacle per a l’establiment de la guarda compartida.
Subscriure a divorcis Subscriure a Blog