La imatge dels menors

 

« La meva ex m’ha dit que em prohibeix que pengi fotos dels nostres fills a internet »  Aquesta és una queixa que cada vegada més rebem els advocats de família,  especialistes en divorcis i separacions. Què es pot fer i què no es pot fer amb les fotografies dels menors, amb la imatge dels menors?  Potser us heu trobat en el cas d’una festa d’aniversari d’algun dels vostres fills o filles on heu fet fotos i després les heu penjat al Facebook, només  amb ganes de compartir el que era un moment d’alegria i de felicitat… i al cap d’una estona heu rebut la trucada d’algun pare que, molt molest, us ha exigit que retiréssiu immediatament totes les fotos on es veia la seva filla.

Com cal tractar les imatges dels menors d’edat a les xarxes socials i a internet en general? Pensem que els estudis efectuats assenyalen que tres de cada quatre menors de dos anys tenen la seva foto penjada en alguna xarxa social, simplement per posar un exemple.

Doncs bé, les imatges són dades personals i, com a tals, estan incloses en la Llei Oficial de Protecció de Dades.  Per tant, la publicació de fotografies o vídeos de menors exigeix, en primer lloc, el consentiment del nen o nena quan tingui la capacitat per donar-lo (el Tribunal Suprem considera que és a partir dels 14 anys) i, si no té aquesta capacitat, aleshores és imprescindible l’autorització dels pares o tutors legals. Sense aquesta autorització, es vulneraria el dret a la intimitat del menor, protegit per l’art.18 de la Constitució, així com les lleis de Protecció de l’Honor i de Protecció del Menor.

Mentre que els Mitjans de comunicació es veuen obligats a protegir la identitat dels menors que surten a les seves pàgines o filmacions, la publicació massiva i sense filtre  d’imatges de menors a les xarxes fa que aquesta protecció s’hagi convertit en una ironia. La nova paraula (sempre hi ha una nova paraula) és sharenting, la barreja de “share” (compartir) i “parenting” (criança)

Què vol dir això de manera pràctica? Com a pare o mare, cadascú de nosaltres pot publicar fotos o vídeos dels nostres fills per internet, sempre i quan l’altre progenitor hi estigui d’acord. Normalment, aquest consentiment dels dos progenitors no sol presentar problemes al sí d’un matrimoni, però, en canvi, és una font constant de disputes en cas de divorci o separació. En aquestes ocasions, resulta imprescindible que el progenitor que vol publicar les imatges obtingui el consentiment de l’altre. Si no hi ha el consentiment  de tots dos, caldrà retirar les imatges de la xarxa.

Estem parlant d’una qüestió que cau, plenament, dins de l’exercici de la potestat parental i no dins de l’esfera de la simple guarda dels menors, contràriament al que creu molta gent.

I què passa amb les fotos que publiquem? Significa que tothom les pot fer servir? No, de cap manera. El fet de penjar unes imatges a una web o a una xarxa social implica  únicament que permetem que siguin vistes. Qualsevol altra cosa, ja sigui reproducció, descàrrega o modificació,  precisa l’autorització dels pares. I podem publicar totes les fotos que vulguem? Tampoc. Pel que fa a les imatges dels nostres fills, cal ser molt curosos. Pensem que publicar una foto que pogués perjudicar la imatge del menor o en la qual aparegués despullat etc... podria arribar a motivar l’actuació d’ofici de la Fiscalia. El segon límit important el fixen els altres nens que poden sortir a la foto. En aquest cas, resulta imprescindible obtenir l’autorització prèvia dels seus pares.

Dit això, hi ha un altre tipus de consideracions que convé fer. La primera, i principal, és que una vegada publicada una foto a internet, perdem completament el control real sobre ella.  Les imatges  deixen molts més rastres que no pas els textos: podem esborrar-les però continuen als servidors i poden ser trobades pels buscadors, amb tots els riscos que això suposa. Heu sentit parlar del “morphing”, per exemple?  Es tracta de l’alteració d’una imatge d’un nen o nena per a convertir-la en una nova imatge de contingut altament pornogràfic. Podem imaginar les conseqüències que tindria  pel nostre fill o filla que algun company d’escola descobrís una imatge d’aquestes i la fes córrer?

A partir dels 14 anys, la situació canvia completament. Els nois/noies  ja són responsables per les imatges que vulguin publicar a la xarxa. Això genera un altre tipus d’interrogants i de riscos, des de l’assetjament (groaming si és par part d’adults, cyberbulling  si és entre iguals) fins a la responsabilitat penal en què puguin incórrer per causa d’alguna actuació seva a internet.  I hem de ser molt conscients que, després de l’aparició de les tabletes i dels smartphones, les possibilitats de control dels pares han disminuït dràsticament.