Menors

La imatge dels menors

Com cal tractar les imatges dels menors d’edat a les xarxes socials i a internet en general? Pensem que els estudis efectuats assenyalen que tres de cada quatre menors de dos anys tenen la seva foto penjada en alguna xarxa social, simplement per posar un exemple.

Doncs bé, les imatges són dades personals i, com a tals, estan incloses en la Llei Oficial de Protecció de Dades.  Per tant, la publicació de fotografies o vídeos de menors exigeix, en primer lloc, el consentiment del nen o nena quan tingui la capacitat per donar-lo (el Tribunal Suprem considera que és a partir dels 14 anys) i, si no té aquesta capacitat, aleshores és imprescindible l’autorització dels pares o tutors legals. Sense aquesta autorització, es vulneraria el dret a la intimitat del menor, protegit per l’art.18 de la Constitució, així com les lleis de Protecció de l’Honor i de Protecció del Menor.

Menors i violència indirecta

El Codi Civil de Catalunya estableix (art.233-11.3) que no es pot atribuir la guarda al progenitor contra el que s’hagi dictat una sentència ferma per actes de violència familiar o masclista dels quals els fills hagin estat o puguin ser víctimes directes o indirectes. Així mateix, el CCCat estableix que, en interès dels fills, tampoc no es pot atribuir la guarda al progenitor  mentre hi hagi indicis fonamentats que ha comès actes de violència familiar o masclista dels quals els fills hagin estat o puguin ser víctimes directes o indirectes. Quan els fills són, o poden ser, víctimes de violència directa, la situació es  clara i les disposicions de la llei són taxatives: no pot haver-hi atribució de la guarda. El mateix passa en el cas que ja s’ha dictat una sentència per actes de violència familiar o masclista i aquesta sentència ja és ferma. En canvi, quan es tracta d’una situació en la que cal valorar si hi ha “indicis fonamentals que ha comès actes de violència familiar o masclista dels quals els fills hagin estat o puguin ser víctimes directes o indirectes”, les coses no són tan clares

La responsabilitat penal dels menors d'edat

Què passa si un menor d’edat comet una acció delictiva? Quina responsabilitat tindrà el menor? Quina responsabilitat tindran els progenitors? La llei vigent diu que les persones menors de 14 anys no són imputables ni tenen cap responsabilitat penal.El Codi Penal estableix la majoria d’edat penal als 18 anys. L’article 19 ho diu clarament: ”els menors de divuit anys no seran responsables criminalment”, tot i que afegeix que “quan un menor de l’esmentada edat cometi un fet delictiu podrà ser responsable d’acord al que disposa la llei que regula la responsabilitat penal del menor”. Aquesta llei introdueix un règim específic per majors de 14 anys i menors de 18 anys, segons el qual se’ls podrà exigir responsabilitat per la comissió de fets delictius tipificats pel Codi Penal. I, en aquest punt, en comptes de “penes”, s’imposen als menors “mesures” orientades a la reeducació

Quin pes té l'opinió del menor?

La llei diu que els menors que tenen 12 anys, i també els més petits si el jutge ho considera convenient, han de ser escoltats abans que s'adopti alguna mesura que els afecti. La seva opinió és vinculant?

La imatge dels menors a les xarxes socials

Mostrar la imatge d'un menor per internet requereix l'assentiment dels dos progenitors. Estem davant d'una qüestió de potestat parental i no, només, de simple guarda.
Subscriure a Menors Subscriure a Blog