Jaume Codina

Coronavirus i guarda dels fills

Aquesta situació excepcional en què ens trobem no té precedents. La declaració de pandèmia i de l’estat d’alarma a causa del coronavirus planteja un seguit d’interrogants que, abans, mai no s’havien presentat. Essencialment, les consultes que rebem al nostre despatx d’advocats de Família  són dues: si s’han de fer els canvis de guarda dels fills menors, atès l’estat d’alarma, i, si la resposta és afirmativa, com s’han de fer aquests canvis de guarda.

Les respostes que ara exposarem són un resum dels criteris adoptats pels Jutjats de Família de Barcelona  i dels consells que ha emès l’Il-lustre Col-legi de l’Advocacia de Barcelona. Considerem que es tracta d’unes orientacions que són plenament aplicables a qualsevol indret de Catalunya.

El meu fill ha comès un delicte. Quina responsabilitat tinc?

Quina és la responsabilitat dels pares si un fill comet una acció delictiva? Són responsables penals? O només són responsables civils? Quan un progenitor ens pregunta això, com advocats especialistes en Dret de Família li hem de respondre que els pares no són responsables penals dels delictes comesos pels fills però que, en canvi, sí que poden ser responsables civils.

La imatge dels menors

Com cal tractar les imatges dels menors d’edat a les xarxes socials i a internet en general? Pensem que els estudis efectuats assenyalen que tres de cada quatre menors de dos anys tenen la seva foto penjada en alguna xarxa social, simplement per posar un exemple.

Doncs bé, les imatges són dades personals i, com a tals, estan incloses en la Llei Oficial de Protecció de Dades.  Per tant, la publicació de fotografies o vídeos de menors exigeix, en primer lloc, el consentiment del nen o nena quan tingui la capacitat per donar-lo (el Tribunal Suprem considera que és a partir dels 14 anys) i, si no té aquesta capacitat, aleshores és imprescindible l’autorització dels pares o tutors legals. Sense aquesta autorització, es vulneraria el dret a la intimitat del menor, protegit per l’art.18 de la Constitució, així com les lleis de Protecció de l’Honor i de Protecció del Menor.

Hipoteques i divorcis

Quan tot anava bé, la parella va decidir comprar un pis i embarcar-se amb una hipoteca de gairebé el 90% del valor de l’habitatge. Naturalment, el pis el van posar a nom de tots dos i la hipoteca, també. Tot anava bé.Però, un dia, la cosa es va començar a espatllar i, al cap d’un temps, va esclatar la crisi. El divorci va resultar inevitable... I què fem amb el pis? Qui se’l queda? I què fem amb la hipoteca? Qui la paga? Un tant per cent molt elevat dels procediments de divorci que portem a terme, com advocats de Família, experts en divorcis i separacions, han de respondre a totes dues qüestions... i, de vegades, no resulta gens senzill.

La universitat dels fills: despesa ordinària o extraordinària?

La universitat dels fills és una despesa ordinària o extraordinària? Aquesta és una pregunta que els advocats especialistes en Dret de Família rebem sovint, sobretot en aquesta època d’exàmens de selectivitat i d’haver de triar carrera. Doncs bé, la resposta ha de ser forçosament ambigua: depèn.

Divorcis i impostos

L’any 2018 hi va a ver a Espanya més de 112.000 ruptures matrimonials, a banda de les ruptures de les parelles de fet que, de vegades, no tenen cap transcendència jurídica i escapen de tot control. Una immensa majoria d’aquestes ruptures va implicar l’establiment  de pensions d’aliments en favor de fills menors d’edat i també, potser,  la fixació d’una pensió compensatòria en favor d’un cònjuge  o la determinació d’una compensació econòmica per raó de treball. Doncs bé, totes aquestes figures tenen repercussió fiscal a l’hora de fer la declaració de la renda. Molta gent no ho sap, o bé té informació errònia i, fins i tot, hi ha llegendes urbanes com la que diu que el pagament de la pensió d’aliments per als fills desgrava… i no és així.

Dret del progenitor no custodi a tenir informació dels seus fills

Els advocats especialistes en Dret de Matrimonial i de Família acostumem a rebre queixes de pares i mares que diuen que s’han assabentat que el seu fill o filla ha tingut un accident  o ha hagut de ser ingressat en un hospital quan els li ho ha explicat el mateix menor…..sense que l’altre progenitor no hagi dit res. Això passa, i passa sovint. En realitat, es tracta d’un veritable incompliment de l’exercici de la potestat parental:  no proporcionar a l’altre  progenitor  informació rellevant sobre els menors.

La quarta vidual

Dins d’aquesta sèrie d’escrits sobre els drets successoris del cònjuge o parella de fet supervivent, en cas de mort de l’altre membre de la parella, queda per parlar de la quarta vidual, que  està regulada a l’article 452-1 i següents del Codi Civil de Catalunya. Per començar, cal dir que la quarta vidual és  un dret que es dona al cònjuge supervivent i que té una  finalitat molt clara:  compensar el supervivent pel desequilibri causat per la mort del seu cònjuge o parella de fet. I això es fa  reconeixent-li el dret a obtenir la quantitat necessària per atendre les seves necessitats, amb un topall  màxim  que és  la quarta part del actiu hereditari líquid.

Dret al parament i usdefruit universal del cònjuge supervivent

Els drets successoris del cònjuge o parella de fet supervivent són, bàsicament, el dret al parament de  l'habitatge, l'any de viduïtat, l'usdefruit universal en cas de successió intestada i la quarta vidual.

L'any de viduïtat

Quan un cònjuge, o parella de fet, mor a Catalunya,  el supervivent té uns drets que són exclusivament pel cas  que siguin matrimoni o parella de fet al moment del decés, no en  els casos de divorciats o separats de dret o de fet. En síntesi, els drets que té el  supervivent són: 1.- El dret al parament de l’habitatge ; 2.-L’any de viduïtat; 3.-L’usdefruit universal en cas de successió intestada; 4.-La quarta vidual

Subscriure a Jaume Codina Subscriure a Blog