divorci

Hipoteques i divorcis

Quan tot anava bé, la parella va decidir comprar un pis i embarcar-se amb una hipoteca de gairebé el 90% del valor de l’habitatge. Naturalment, el pis el van posar a nom de tots dos i la hipoteca, també. Tot anava bé.Però, un dia, la cosa es va començar a espatllar i, al cap d’un temps, va esclatar la crisi. El divorci va resultar inevitable... I què fem amb el pis? Qui se’l queda? I què fem amb la hipoteca? Qui la paga? Un tant per cent molt elevat dels procediments de divorci que portem a terme, com advocats de Família, experts en divorcis i separacions, han de respondre a totes dues qüestions... i, de vegades, no resulta gens senzill.

La universitat dels fills: despesa ordinària o extraordinària?

La universitat dels fills és una despesa ordinària o extraordinària? Aquesta és una pregunta que els advocats especialistes en Dret de Família rebem sovint, sobretot en aquesta època d’exàmens de selectivitat i d’haver de triar carrera. Doncs bé, la resposta ha de ser forçosament ambigua: depèn.

Divorcis i impostos

L’any 2018 hi va a ver a Espanya més de 112.000 ruptures matrimonials, a banda de les ruptures de les parelles de fet que, de vegades, no tenen cap transcendència jurídica i escapen de tot control. Una immensa majoria d’aquestes ruptures va implicar l’establiment  de pensions d’aliments en favor de fills menors d’edat i també, potser,  la fixació d’una pensió compensatòria en favor d’un cònjuge  o la determinació d’una compensació econòmica per raó de treball. Doncs bé, totes aquestes figures tenen repercussió fiscal a l’hora de fer la declaració de la renda. Molta gent no ho sap, o bé té informació errònia i, fins i tot, hi ha llegendes urbanes com la que diu que el pagament de la pensió d’aliments per als fills desgrava… i no és així.

Dret del progenitor no custodi a tenir informació dels seus fills

Els advocats especialistes en Dret de Matrimonial i de Família acostumem a rebre queixes de pares i mares que diuen que s’han assabentat que el seu fill o filla ha tingut un accident  o ha hagut de ser ingressat en un hospital quan els li ho ha explicat el mateix menor…..sense que l’altre progenitor no hagi dit res. Això passa, i passa sovint. En realitat, es tracta d’un veritable incompliment de l’exercici de la potestat parental:  no proporcionar a l’altre  progenitor  informació rellevant sobre els menors.

La quarta vidual

Dins d’aquesta sèrie d’escrits sobre els drets successoris del cònjuge o parella de fet supervivent, en cas de mort de l’altre membre de la parella, queda per parlar de la quarta vidual, que  està regulada a l’article 452-1 i següents del Codi Civil de Catalunya. Per començar, cal dir que la quarta vidual és  un dret que es dona al cònjuge supervivent i que té una  finalitat molt clara:  compensar el supervivent pel desequilibri causat per la mort del seu cònjuge o parella de fet. I això es fa  reconeixent-li el dret a obtenir la quantitat necessària per atendre les seves necessitats, amb un topall  màxim  que és  la quarta part del actiu hereditari líquid.

Menors i violència indirecta

El Codi Civil de Catalunya estableix (art.233-11.3) que no es pot atribuir la guarda al progenitor contra el que s’hagi dictat una sentència ferma per actes de violència familiar o masclista dels quals els fills hagin estat o puguin ser víctimes directes o indirectes. Així mateix, el CCCat estableix que, en interès dels fills, tampoc no es pot atribuir la guarda al progenitor  mentre hi hagi indicis fonamentats que ha comès actes de violència familiar o masclista dels quals els fills hagin estat o puguin ser víctimes directes o indirectes. Quan els fills són, o poden ser, víctimes de violència directa, la situació es  clara i les disposicions de la llei són taxatives: no pot haver-hi atribució de la guarda. El mateix passa en el cas que ja s’ha dictat una sentència per actes de violència familiar o masclista i aquesta sentència ja és ferma. En canvi, quan es tracta d’una situació en la que cal valorar si hi ha “indicis fonamentals que ha comès actes de violència familiar o masclista dels quals els fills hagin estat o puguin ser víctimes directes o indirectes”, les coses no són tan clares

Puc marxar de casa?

“Jo voldria marxar de casa, però no ho puc fer perque seria abandó de la llar”, és una reflexió que rebem, amb certa freqüència, els advocats que ens dediquem al Dret de Familia. I és una reflexió equivocada. Marxar de casa, de manera civilitzada, per evitar mals majors quan la convivència ja està molt deteriorada, no es “abandono del hogar” ni ha de pressuposar, gens ni mica, el futur desenllaç del divorci o separació.

Impostos i divorcis

Divorciar-se o separar-se significa, essencialment, canviar d’estat civil. Però, al mateix temps, tant el divorci com la separació poden tenir uns altres efectes que no són tan evidents: les conseqüències fiscals, els impostos. Quan emprenem un procediment de divorci, cal que els advocats de familia assessorem adequadament sobre les repercussions fiscals que poden arribar a produïr-se. Per això, tot i que ja hem parlat d’aquesta qüestió anteriorment, és bo refrescar la memòria.

Sobre la prestació compensatòria

El Codi Civil de Catalunya estableix que la prestació compensatòria (també dita pensió compensatòria) té com a finalitat compensar el perjudici que la ruptura matrimonial ocasiona a un dels cònjuges en relació a la situació econòmica que gaudia durant el matrimoni i, també, en relació a la situació econòmica en que queda l’altre cònjuge. La finalitat de la pensió compensatòria no és indemnitzatòria: és actuar d’amortidor per a que el cònjuge que es vegi econòmicament més perjudicat pel divorci pugui mitigar aquest perjudici i anar-se adaptant a la nova realitat. No es tracta, en cap cas, d’un mecanisme que tingui per objectiu aconseguir la igualtat econòmica entre els que es divorcien. No es busca la igualtat; es busca que qui està en pitjor situació econòmica tingui una ajuda que li permeti parar el cop i tirar endavant i que aquesta ajuda sigui pagada pel que està en millor situació

Divorci: qui paga els estudis superiors dels fills?

Aquesta és una pregunta que sovint rebem els advocats de Familia i que no té una única resposta. Al contrari, la qüestió no és resolta de manera uniforme pels tribunals, la qual cosa genera una certa inseguretat jurídica. En realitat, com diu l’aforisme, hi ha tants casos com famílies. Vejam. Una regla general, però no immutable, seria que els estudis superiors seguits en un centre superior o una universitat pública haurien de considerar-se com integrats en la pensió ordinària d’aliments. S’acostuma a pensar que el cost de la universitat pública és similar al de l’escola o institut públic. Doncs no és ben bé així: un segon de batxillerat en uns institut públic pot tenir un cost que no superi els quaranta euros mensuals, uns cinc-cents en total, tot inclòs, mentre que una matrícula a una universitat pública pot, fàcilment, superar els mil sis-cents euros anuals... O sigui, tres vegades més. Tot i això, però, se sol avaluar que el trànsit d’una escola pública a un centre superior públic ha de considerar-se inclós en la pensió d’aliments ordinaris.
Subscriure a divorci Subscriure a Blog