Divorcis i impostos

 

L’any 2018 hi va a ver a Espanya més de 112.000 ruptures matrimonials, a banda de les ruptures de les parelles de fet que, de vegades, no tenen cap transcendència jurídica i escapen de tot control. Una immensa majoria d’aquestes ruptures va implicar l’establiment  de pensions d’aliments en favor de fills menors d’edat i també, potser,  la fixació d’una pensió compensatòria en favor d’un cònjuge  o la determinació d’una compensació econòmica per raó de treball. Doncs bé, totes aquestes figures tenen repercussió fiscal a l’hora de fer la declaració de la renda. Molta gent no ho sap, o bé té informació errònia i, fins i tot, hi ha llegendes urbanes com la que diu que el pagament de la pensió d’aliments per als fills desgrava… i no és així.

La condició bàsica és que hi hagi una sentència judicial que estableixi una obligació de pagament o un dret de cobrament, sense que sigui rellevant si s’ha aconseguit a través d’un procediment contenciós o s’ha fet de manera consensuada. Dit això, el tractament fiscal de la pensió d’aliments és força diferent del de la compensatòria o de la indemnització per raó de treball.

La pensió d’aliments que reben els menors o els fills que no tenen independència econòmica  és una renda exempta de tributació.  És a dir, qui la rep, no té cap obligació de declarar-la  (i aquí cal afegir que només el pare o la mare que hagi obtingut la guarda del menor  pot tributar amb el fill en la modalitat conjunta i aplicar la reducció del mínim personal i familiar). Pel que fa a qui la paga, les quantitats abonades no tenen la consideració de despesa deduïble ni podran reduir la base imposable, tot i que  sí que podran ser objecte d’un tipus de gravamen més baix.

En relació a la prestació compensatòria, el tractament fiscal és completament diferent. Qui la paga, té dret a reduir la base imposable de la seva declaració, sense que l’esmentada base pugui resultar negativa com a conseqüència d’aquesta reducció. Qui la cobra, haurà de declarar aquestes quantitats  com a rendiment de treball.

I, pel que fa a la indemnització econòmica per raó de treball, figura íntimament lligada al règim matrimonial de separació de béns,  la situació  va ser incerta durant molt de temps, sense que hi hagués una idea clara de les seves repercussions fiscals. Finalment, la reforma fiscal de gener de 2015 va concloure que aquesta indemnització (o compensació) no donarà dret a reduir la base imposable del pagador i no constituirà renda per al perceptor... O sigui, que ni el que la rebi haurà de tributar per ella, ni el que la pagui ho podrà desgravar.