La universitat dels fills: despesa ordinària o extraordinària?

 

 

Aquesta és una pregunta que els advocats especialistes en Dret de Família rebem sovint, sobretot en aquesta època d’exàmens de selectivitat i d’haver de triar carrera. Doncs bé, la resposta ha de ser forçosament ambigua: depèn.

I de què depèn? Essencialment, del nivell econòmic de la família en relació amb el nivell de despesa que suposin els estudis universitaris triats.  Això, a la pràctica, vol dir que els estudis universitaris cursats en una universitat pública seran habitualment considerats com despeses ordinàries i, per tant, quedaran inclosos dins de la pensió d’aliments que els progenitors hagin acordat o que el jutge hagi establert en la sentència de divorcio o separació.

Aquest caràcter de despesa ordinària pot transformar-se en despesa extraordinària si els progenitors així ho van establir en l’eventual conveni regulador que van signar quan es van divorciar o separar de manera consensuada.

Però, què passa amb les universitats privades?

Doncs aquí entra el que hem dit abans: la relació entre el cost universitari i el nivell de vida de la família i dels progenitors. 

A la pràctica: si un fill o filla ha anat a una escola concertada o a una escola privada i el cost universitari anual és l’habitual en una universitat privada (entre 6.000 i 10-12.000 euros any), normalment els jutges consideraran que es tracta d’una despesa ordinària.

Si el fill ha anat a una escola pública i ara vol seguir en una universitat privada, normalment la despesa universitària tindrà el caràcter de extraordinària.

I què passa quan el fill-filla ha anat a una escola concertada o privada i vol continuar en una universitat privada de les de preu elevat? Aleshores, i com assenyala la jurisprudència, cal veure el nivell de vida dels progenitors recollit en el títol executiu (sentència) que va decretar el divorci, la separació o les mesures derivades de l’extinció de parella estable. S’ha d’examinar aquest nivell de vida i veure si és compatible amb el cost dels estudis universitaris.

De fet, tot el que acabem d’escriure són criteris genèrics que acostumen  a aplicar-se en la majoria de casos. La realitat, però, és que cada cas és un cas diferent i cal examinar-lo de manera individualitzada per poder determinar la natura de la despesa universitària.