barcelona

Qui vol la guarda compartida per no pagar aliments, s'equivoca

La guarda compartida no vol dir que no hi ha pensió d’aliments. Així de clar. Una de les “llegendes urbanes” que més sovint ens trobem els advocats especialistes en divorcis i separacions és que, quan  s’estableix un règim de guarda compartida, no cal que cap dels progenitors pagui res en concepte de pensió d'aliments per als fills. Error. Quan hi ha una guarda compartida, cada progenitor continúa tenint l'obligació de participar en l'abonament de les despeses del fill o fills de manera proporcional a la seva capacitat econòmica.

Prestació compensatòria i parella de fet

 Cal deixar clar que la prestació compensatòria no existeix quan es tracta de la dissolució d’una parella de fet. El Codi Civil de Catalunya només contempla la possibilitat d’establir una prestació compensatòria en els casos de divorci o separació matrimonial, mai quan s’extingeix una parella de fet.

Fills majors d'edat: cal pagar aliments?

S’ha de pagar una pensió d’aliments pels fills majors d’edat? Què inclou? Fins quan s’ha de pagar?  Són preguntes que els advocats de família acostumem a rebre de manera repetida. El Codi Civil de Catalunya preveu que es puguin establir aliments pels fills majors d’edat i que es mantinguin fins que aquests fills tinguin ingressos propis o estiguin en condicions  de tenir-los.

Coronavirus i Dret de Família: procediment judicial especial

A aquestes alçades, resulta ja evident que quan l’estat d’alarma s’aixequi i els jutjats reprenguin la seva activitat habitual es produirà un embús de dimensions colossals, especialment en l’àmbit laboral, el concursal i, també, en l’àmbit del Dret de Família.

Hi haurà una allau de demandes que, de fet,  ja ha començat d’ençà que, des de fa uns dies, ja és possible presentar escrits als jutjats. Pel que fa a l’àmbit que ens ocupa, el de les crisi familiars, divorcis, separacions i extincions de parelles de fet, la immensa majoria de qüestions contencioses faran referència a nous divorcis o extincions de parella, a mesures econòmiques perquè algun dels ex-cònjuges o ex-membres de la parella s’ha quedat sense feina i, naturalment, a l’incompliment del règim de guarda i custòdia dels fills menors que s’hagi pogut registrar durant l’estat de confinament.

Coronavirus i guarda dels fills

Aquesta situació excepcional en què ens trobem no té precedents. La declaració de pandèmia i de l’estat d’alarma a causa del coronavirus planteja un seguit d’interrogants que, abans, mai no s’havien presentat. Essencialment, les consultes que rebem al nostre despatx d’advocats de Família  són dues: si s’han de fer els canvis de guarda dels fills menors, atès l’estat d’alarma, i, si la resposta és afirmativa, com s’han de fer aquests canvis de guarda.

Les respostes que ara exposarem són un resum dels criteris adoptats pels Jutjats de Família de Barcelona  i dels consells que ha emès l’Il-lustre Col-legi de l’Advocacia de Barcelona. Considerem que es tracta d’unes orientacions que són plenament aplicables a qualsevol indret de Catalunya.

Hipoteques i divorcis

Quan tot anava bé, la parella va decidir comprar un pis i embarcar-se amb una hipoteca de gairebé el 90% del valor de l’habitatge. Naturalment, el pis el van posar a nom de tots dos i la hipoteca, també. Tot anava bé.Però, un dia, la cosa es va començar a espatllar i, al cap d’un temps, va esclatar la crisi. El divorci va resultar inevitable... I què fem amb el pis? Qui se’l queda? I què fem amb la hipoteca? Qui la paga? Un tant per cent molt elevat dels procediments de divorci que portem a terme, com advocats de Família, experts en divorcis i separacions, han de respondre a totes dues qüestions... i, de vegades, no resulta gens senzill.

La quarta vidual

Dins d’aquesta sèrie d’escrits sobre els drets successoris del cònjuge o parella de fet supervivent, en cas de mort de l’altre membre de la parella, queda per parlar de la quarta vidual, que  està regulada a l’article 452-1 i següents del Codi Civil de Catalunya. Per començar, cal dir que la quarta vidual és  un dret que es dona al cònjuge supervivent i que té una  finalitat molt clara:  compensar el supervivent pel desequilibri causat per la mort del seu cònjuge o parella de fet. I això es fa  reconeixent-li el dret a obtenir la quantitat necessària per atendre les seves necessitats, amb un topall  màxim  que és  la quarta part del actiu hereditari líquid.

Les capitulacions matrimonials

Cada dia son més freqüents les consultes que els  advocats de família, especialistes en separacions i divorcis, rebem a propòsit de les capitulacions matrimonials i dels pactes en previsió de ruptura matrimonial. Dedicarem aquest escrit a les capitulacions (o capítols) matrimonials i deixarem els pactes en previsió de ruptura per una altra ocasió.

Les capitulacions matrimonials són un contracte vinculat al matrimoni, l’eficàcia del qual depèn de la celebració del matrimoni i amb un contingut que pot ser d’allò més divers: es pot pactar o modificar el  règim econòmic matrimonial (separació de béns, guanys, participació en els guanys...), es poden efectuar pactes successoris, es poden formalitzar donacions i, fins i tot, es poden establir aquests pactes en previsió de ruptura que tractarem un altre dia. Cap d’aquests continguts és essencial i imprescindible, però tots ells es poden incloure en unes capitulacions matrimonials.

Matrimoni i parella de fet: nacionalitat i residència per al membre que no és ciutadà de la Unió Europea

“Sóc peruana i el meu nòvio és espanyol. Si ens fem parella de fet, puc tenir la nacionalitat española?” En un món globalitzat com l’actual, aquesta és una mena de consulta que cada vegada rebem més els advocats de Famíla, especialistes en divorcis i separacions. Doncs que quedi clar: els estrangers de tercers països que no pertanyen a la Unió Europea no obtenen la nacionalitat española pel fet de contraure matrimoni ni pel de constituir una parella de fet i inscriure’s en un registre públic. Ara bé, sí que, en cas de matrimoni (i no en cas de formar parella de fet) hi ha certes conseqüències: per a la concessió de la nacionalitat española per residència legal, prèvia i continuada, els 10 anys necessaris es redueixen a 1 any en general (reducció de 5 a 1 any en el cas dels refugiats i de 2 a 1 any en cas de nacionals dels països llatinoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Ecuatorial, Portugal o pels sefardites)

Puc marxar de casa?

“Jo voldria marxar de casa, però no ho puc fer perque seria abandó de la llar”, és una reflexió que rebem, amb certa freqüència, els advocats que ens dediquem al Dret de Familia. I és una reflexió equivocada. Marxar de casa, de manera civilitzada, per evitar mals majors quan la convivència ja està molt deteriorada, no es “abandono del hogar” ni ha de pressuposar, gens ni mica, el futur desenllaç del divorci o separació.
Subscriure a barcelona Subscriure a Blog