barcelona

Hipoteques i divorcis

Quan tot anava bé, la parella va decidir comprar un pis i embarcar-se amb una hipoteca de gairebé el 90% del valor de l’habitatge. Naturalment, el pis el van posar a nom de tots dos i la hipoteca, també. Tot anava bé.Però, un dia, la cosa es va començar a espatllar i, al cap d’un temps, va esclatar la crisi. El divorci va resultar inevitable... I què fem amb el pis? Qui se’l queda? I què fem amb la hipoteca? Qui la paga? Un tant per cent molt elevat dels procediments de divorci que portem a terme, com advocats de Família, experts en divorcis i separacions, han de respondre a totes dues qüestions... i, de vegades, no resulta gens senzill.

La quarta vidual

Dins d’aquesta sèrie d’escrits sobre els drets successoris del cònjuge o parella de fet supervivent, en cas de mort de l’altre membre de la parella, queda per parlar de la quarta vidual, que  està regulada a l’article 452-1 i següents del Codi Civil de Catalunya. Per començar, cal dir que la quarta vidual és  un dret que es dona al cònjuge supervivent i que té una  finalitat molt clara:  compensar el supervivent pel desequilibri causat per la mort del seu cònjuge o parella de fet. I això es fa  reconeixent-li el dret a obtenir la quantitat necessària per atendre les seves necessitats, amb un topall  màxim  que és  la quarta part del actiu hereditari líquid.

Les capitulacions matrimonials

Cada dia son més freqüents les consultes que els  advocats de família, especialistes en separacions i divorcis, rebem a propòsit de les capitulacions matrimonials i dels pactes en previsió de ruptura matrimonial. Dedicarem aquest escrit a les capitulacions (o capítols) matrimonials i deixarem els pactes en previsió de ruptura per una altra ocasió.

Les capitulacions matrimonials són un contracte vinculat al matrimoni, l’eficàcia del qual depèn de la celebració del matrimoni i amb un contingut que pot ser d’allò més divers: es pot pactar o modificar el  règim econòmic matrimonial (separació de béns, guanys, participació en els guanys...), es poden efectuar pactes successoris, es poden formalitzar donacions i, fins i tot, es poden establir aquests pactes en previsió de ruptura que tractarem un altre dia. Cap d’aquests continguts és essencial i imprescindible, però tots ells es poden incloure en unes capitulacions matrimonials.

Matrimoni i parella de fet: nacionalitat i residència per al membre que no és ciutadà de la Unió Europea

“Sóc peruana i el meu nòvio és espanyol. Si ens fem parella de fet, puc tenir la nacionalitat española?” En un món globalitzat com l’actual, aquesta és una mena de consulta que cada vegada rebem més els advocats de Famíla, especialistes en divorcis i separacions. Doncs que quedi clar: els estrangers de tercers països que no pertanyen a la Unió Europea no obtenen la nacionalitat española pel fet de contraure matrimoni ni pel de constituir una parella de fet i inscriure’s en un registre públic. Ara bé, sí que, en cas de matrimoni (i no en cas de formar parella de fet) hi ha certes conseqüències: per a la concessió de la nacionalitat española per residència legal, prèvia i continuada, els 10 anys necessaris es redueixen a 1 any en general (reducció de 5 a 1 any en el cas dels refugiats i de 2 a 1 any en cas de nacionals dels països llatinoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Ecuatorial, Portugal o pels sefardites)

Puc marxar de casa?

“Jo voldria marxar de casa, però no ho puc fer perque seria abandó de la llar”, és una reflexió que rebem, amb certa freqüència, els advocats que ens dediquem al Dret de Familia. I és una reflexió equivocada. Marxar de casa, de manera civilitzada, per evitar mals majors quan la convivència ja està molt deteriorada, no es “abandono del hogar” ni ha de pressuposar, gens ni mica, el futur desenllaç del divorci o separació.

Impostos i divorcis

Divorciar-se o separar-se significa, essencialment, canviar d’estat civil. Però, al mateix temps, tant el divorci com la separació poden tenir uns altres efectes que no són tan evidents: les conseqüències fiscals, els impostos. Quan emprenem un procediment de divorci, cal que els advocats de familia assessorem adequadament sobre les repercussions fiscals que poden arribar a produïr-se. Per això, tot i que ja hem parlat d’aquesta qüestió anteriorment, és bo refrescar la memòria.

Sobre la prestació compensatòria

El Codi Civil de Catalunya estableix que la prestació compensatòria (també dita pensió compensatòria) té com a finalitat compensar el perjudici que la ruptura matrimonial ocasiona a un dels cònjuges en relació a la situació econòmica que gaudia durant el matrimoni i, també, en relació a la situació econòmica en que queda l’altre cònjuge. La finalitat de la pensió compensatòria no és indemnitzatòria: és actuar d’amortidor per a que el cònjuge que es vegi econòmicament més perjudicat pel divorci pugui mitigar aquest perjudici i anar-se adaptant a la nova realitat. No es tracta, en cap cas, d’un mecanisme que tingui per objectiu aconseguir la igualtat econòmica entre els que es divorcien. No es busca la igualtat; es busca que qui està en pitjor situació econòmica tingui una ajuda que li permeti parar el cop i tirar endavant i que aquesta ajuda sigui pagada pel que està en millor situació

Potestat parental i guarda dels menors

Hi ha una certa i constant confusió entre els conceptes jurídics de “potestat parental” i de “guarda” dels menors, confusió que s’exten al contingut de cadascuna d’aquestes figures jurídiques. De vegades, els advocats de família, especialistes en divorcis i separacions, donem per fet que tothom sap de què parlem i que tothom enten el què expliquem, però no sempre és així. La confusió entre potestat parental i guarda és una de les més habituals.

Divorci: qui paga els estudis superiors dels fills?

Aquesta és una pregunta que sovint rebem els advocats de Familia i que no té una única resposta. Al contrari, la qüestió no és resolta de manera uniforme pels tribunals, la qual cosa genera una certa inseguretat jurídica. En realitat, com diu l’aforisme, hi ha tants casos com famílies. Vejam. Una regla general, però no immutable, seria que els estudis superiors seguits en un centre superior o una universitat pública haurien de considerar-se com integrats en la pensió ordinària d’aliments. S’acostuma a pensar que el cost de la universitat pública és similar al de l’escola o institut públic. Doncs no és ben bé així: un segon de batxillerat en uns institut públic pot tenir un cost que no superi els quaranta euros mensuals, uns cinc-cents en total, tot inclòs, mentre que una matrícula a una universitat pública pot, fàcilment, superar els mil sis-cents euros anuals... O sigui, tres vegades més. Tot i això, però, se sol avaluar que el trànsit d’una escola pública a un centre superior públic ha de considerar-se inclós en la pensió d’aliments ordinaris.

Parella de fet i pensió de viuduïtat

El Codi Civil de Catalunya ho deixa ben clar: dues persones que conviuen en una comunitat de vida anàloga a la matrimonial es consideren parella estable en qualsevol dels casos següents, 1) Si la convivència dura més de dos anys sense interrupció, 2) Si, durant la convivència, tenen un fill comú, o 3) Si formalitzen la relació en escriptura pública N’hi ha prou, doncs, amb trobar-se en un d’aquests tres casos per tenir dret a la pensió de viduïtat? Doncs no, no n’hi ha prou en els supòsits 1) i 2), i sí que és suficient en el supòsit 3)
Subscriure a barcelona Subscriure a Blog