Existeix molta confusió en relació a la figura de la denominada “pensió compensatòria” en els termes en què es configura dins del Codi Civil de Catalunya. Sovint, els advocats de família, quan portem a terme algun procediment de divorci, ens trobem amb  que la clienta (normalment ella) ens diu que vol reclamar una pensió compensatòria perque ha treballat a la casa i ha cuidat els fills molt més que no pas el seu marit... I aquest no és el cas.

La finalitat de la pensió compensatòria no és indemnitzatòria:  és actuar d’amortidor  per a que el cònjuge que es vegi econòmicament més perjudicat pel divorci pugui mitigar aquest perjudici i anar-se adaptant a la nova realitat. No es tracta, en cap cas,  d’un mecanisme que tingui per objectiu aconseguir la igualtat econòmica entre els que es divorcien. No es busca la igualtat; es busca que qui està en pitjor situació econòmica tingui una ajuda que li permeti parar el cop i tirar endavant i que aquesta ajuda sigui pagada pel que està en millor situació.

De fet, aquest concepte es fonamenta en la  presumpció que cadascun dels ja ex-cònjuges ha de ser capaç de mantenir-se per si mateix i de trobar el sistema que li permeti fer-ho, sense haver de dependre eternament de l’altre.  Anys enrera, sovintejaven els casos en què els jutges atorgaven pensions compensatòries de caràcter indefinit, però això s’ha acabat.

Avui en dia, la norma és la limitació temporal de la prestació compensatòria.  Quan es divorcia algú de 35 o 45 anys que té dret a una compensatòria, el jutge fixarà la quantitat que cregui adequada i determinarà que es pagui durant un temps. Després,  aquesta persona haurà d’espavilar-se. Només es concedeix una prestació compensatòria de caràcter indefinit en casos  molt excepcionals, quan, per exemple, l’edat  i la formació de qui l’hagi de rebre  facin preveure que no tindrà cap possibilitat d’arribar a l’autonomia que abans hem esmentat. Per exemple, el cas d’una senyora que es divorcii als 65 anys havent passat tota la vida fent de mestressa de casa.

Tornant al que dèiem en el primer paràgraf, sovint es confón la prestació compensatòria amb la indemnització per treball, on si que compta, i molt, qui  és que ha dedicat més temps a cuidar de la casa i dels fills. En parlarem un altre dia.