Moltes vegades, els qui se separen o es divorcien volen, també, fer la liquidació del patrimoni comú. Normalment, això significa, per exemple,   que els dos ex-cónjuges, com a   copropietaris d’un pis decideixen posar fi a la situació de condomini, amb una immediata  conseqüència jurídica que és, justament,  l’ extinció del règim de copropietat. El pis se’l queda un i compensa l’altre.

Per tant, en l’actualitat és freqüent que en un procediment de separació o de divorci es demani la dissolució del condomini, habitualment de manera que una de les parts s’adjudica la totalitat del pis, prèvia compensació.

Això, que sembla tan clar, ja ho prevèia  l’article 43 de  l’antic Codi de Familia de Catalunya. Però aquest precepte va ser declarat inconstitucional el febrer de 2012, en base a que les comunitats autònomes no tenen competències per a legislar en matèria processal.

Malgrat això, l’entrada en vigor del Llibre II del Codi Civil de Catalunya va tornar a plantejar una qüestió similar. L’article 232-1 regula la divisió dels béns en comunitat ordinària indivisa, amb una redacció que suposa un contingut idèntic al del l’article 43 del Codi de Familia. La Ley de 5/2012, de 6 de juny, de Mediación en Asuntos Civiles y Mercantiles va resoldre la qüestió, en reconèixer expressament la facultat d’exercitar l’acció de divisió dels béns que pertanyen pro indivís  a tots dos cònjuges conjuntament amb les accions de nul-litat matrimonial, separació o divorci.

Per tant, d’ençà l’entrada en vigor del Codi Civil de Catalunya, es pot demanar la divisió  de la cosa comú,  tant en els procediments de separació o  divorci com en els de modificació de mesures, malgrat que l’article  232 – 12 .1 del Codi Civil de Catalunya es refereixi, només, a separació, divorci, nul-litat i eficàcia civil de resolucions eclesiàstiques.

La Sentència de la Secció 2ª de la Audiencia Provincial de Girona, de 22 de mayo de 2014, considera que no es pot excloure aquesta possibilitat dels procediments de modificació de mesures, sobretot si l’objecte , entre d’altres, és la petició d’extinció de l’ús de l’habitatge familiar, i tenint en compte que l’article 233 – 4.2 també disposa que si un dels cònjuges ho sol-licita, l’autoritat judicial ha d’adoptar les mesures pertinents en relació a la divisió dels béns comuns o en comunitat ordinària indivisa.