advocat de familia

Violència i guarda compartida

Pot establir-se la guarda compartida quan hi ha violència de gènere? L’article 233–11.3 del Codi Civil de Catalunya és molt clar quan disposa que no pot atribuïr-se la guarda al progenitor contra el qual s’hagi dictat una sentència ferma per actes de violència familiar o masclista, si els fills han estat o poden ser-ne víctimes directes o indirectes. Tampoc no es pot atribuïr la guarda al progenitor mentre hi hagi indicis fonamentats que ha comès actes de violència familiar o masclista de la qual els fills hagin estat o puguin ser víctimes directes o indirectes. Una lectura acurada del precepte permet interpretar que és factible l’establiment de la guarda compartida encara que hi hagi una sentència condemnatòria de violència de gènere. Allò que serà determinant será que el menor no hagi estat víctima directa ni indirecta de la violència,

L'ús de l'habitatge

Sovint, un dels punts més conflictius de tot procediment de divorci és decidir qui és queda a viure al que, fins ara, ha estat el domicili conjugal. La pregunta que rebem els advocats de Famiilia és “Què passa amb el pis?”, que acostuma a ser seguida d’un “Jo vull quedar-m’hi a viure” i, moltes vegades, d’un “ I qui ha de pagar la hipoteca?” Amb la llei a la mà les respostes són força clares. Si no hi ha un pacte en un altre sentit, l’ús del pis que ha estat habitatge familiar s’atribueix, de manera preferent, al cònjuge a qui correspongui la guarda dels fills, mentre duri aquesta guarda. I, quan la guarda és compartida o bé no hi ha fills menors o, simplement, no hi ha fills, aleshores el jutge pot atribuïr l’ús de l’habitatge al cònjuge més necessitat, per bé que obligatòriament es tractarà d’una atribució temporal, amb data de caducitat.

L'incompliment del règim de visites

L’incompliment del règim de visites és una qüestió a la que els advocats de Família, especialistes en separacions i divorcis, ens enfrontem amb certa freqüència.Quan hi ha fills menors d’edat i un procediment de divorci, o bé entra en crisi una parella de fet, el progenitor a qui no li ha estat atorgada la guarda dels fills té dret a estar físicament i a comunicar-se amb ells.Què passa quan un dels progenitors, tingui la guarda o no, no compleix el que la sentència ha establert pel que fa al règim d’estades? Hi ha conseqüències penals pels incompliments reiterats?

Ja tinc 16 anys! Què puc fer?

Una consulta que sovint rebem els advocats especialistes en Dret de Familia: “el meu fill em diu que ja té setze anys i que ja es pot emancipar i que pot treballar; és veritat?”. Doncs, si s’ha de donar una resposta curta i directa, és veritat: amb 16 anys, nois i noies ja poden casar-se, emancipar-se i treballar....però amb matisos. Tot i que les diverses legislacions autonòmiques no són totalment uniformes sobre la qüestió (fins no fa gaire, per exemple, a Astúries es podia comprar alcohol a partir dels 16 anys), a través de les edats es pot establir un accés gradual a la plena personalitat jurídica que s’assoleix als 18 anys.

La responsabilitat penal dels menors d'edat

Què passa si un menor d’edat comet una acció delictiva? Quina responsabilitat tindrà el menor? Quina responsabilitat tindran els progenitors? La llei vigent diu que les persones menors de 14 anys no són imputables ni tenen cap responsabilitat penal.El Codi Penal estableix la majoria d’edat penal als 18 anys. L’article 19 ho diu clarament: ”els menors de divuit anys no seran responsables criminalment”, tot i que afegeix que “quan un menor de l’esmentada edat cometi un fet delictiu podrà ser responsable d’acord al que disposa la llei que regula la responsabilitat penal del menor”. Aquesta llei introdueix un règim específic per majors de 14 anys i menors de 18 anys, segons el qual se’ls podrà exigir responsabilitat per la comissió de fets delictius tipificats pel Codi Penal. I, en aquest punt, en comptes de “penes”, s’imposen als menors “mesures” orientades a la reeducació

L'impagament de les pensions d'aliments.Jaume Codina als Matins de TV3

"La meva ex-parella no paga la pensió d'aliments pels nens. Què puc fer?". Com advocat de Familia, especialitzat en divorcis i separacions, aquesta és una de les preguntes que acostumem a rebre amb regularitat, sobretot a causa de la crisi econòmica. Què cal fer? Com es pot actuar? Quins terminis hi ha? Aquest ha estat el tema central de la nostra darrera intervenció als Matins de TV3.

Guarda compartida no equival a no pagar aliments

Lentament, la guarda compartida va creixent a tot l’estat. A Catalunya, pràcticament un de cada tres divorcis o separacions amb fills menors (un 32%) acaben amb l’atribució de la guarda compartida a tots dos progenitors. Però la guarda compartida no implica la desaparició de l’obligació de pagar aliments, contràriament al que de vegades es creu. Ho deixa ben clar l’article 233-10.3 del Codi Civil de Catalunya i també la jurisprudència abundant el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya.

Precisions sobre la prestació compensatòria

Existeix molta confusió en relació a la figura de la denominada “pensió compensatòria” en els termes en què es configura dins del Codi Civil de Catalunya. Sovint, els advocats de família, quan portem a terme algun procediment de divorci, ens trobem amb que la clienta (normalment ella) ens diu que vol reclamar una pensió compensatòria perque ha treballat a la casa i ha cuidat els fills molt més que no pas el seu marit... I aquest no és el cas. La finalitat de la pensió compensatòria no és indemnitzatòria: és actuar d’amortidor per a que el cònjuge que es vegi econòmicament més perjudicat pel divorci pugui mitigar aquest perjudici i anar-se adaptant a la nova realitat.

El mite de la casa-cau o casa-niu

Compareix un dels progenitors al nostre despatx d’advocats de família i, tot content, ens diu: “Ho tenim tot pactat. Els nens no es mouran de casa i serem nosaltres dos els qui ens hi anirem alternant cada setmana. És el millor”. Aquesta és la fòrmula coneguda com “casa-cau” o “casa-niu”: consisteix en que els fills menors segueixin vivint al domicili familiar, mentre que pare i mare entren i surten cada setmana o cada quinzena. És a dir, són els pares els qui es mouen i no els fills.Sembla la solució ideal. Però, ho és? En realitat, es tracta d’un sistema que no té precisament una gran popularitat entre els nostres jutjats, atès que s’ha demostrat que, en la pràctica, és una font constant de conflictes que dificulten el desenvolupament adient de les funcions de guarda, contràriament al que podria semblar d’entrada.

Divorcis sense fronteres

Fa ja uns quants anys que els advocats de família ens trobem amb divorcis en els que els integrants de la parella són de països diferents i, de vegades, fins i tot de cultures molt diferents. Això es dona cada vegada amb més freqüència, com una conseqüència inevitable de la globalització creixent de les relacions humanes. Quan arriba un cas d’aquestes característiques, l’embolic està servit: quins tribunals són els competents? quina llei és la que cal aplicar?
Subscriure a advocat de familia Subscriure a Blog