Què passa si un menor d’edat comet una acció delictiva? Quina responsabilitat tindrà el menor? Quina responsabilitat tindran els progenitors? La llei vigent diu que les persones menors de 14 anys no són imputables ni tenen cap responsabilitat penal.El Codi Penal estableix la majoria d’edat penal als 18 anys. L’article 19 ho diu clarament: ”els menors de divuit anys no seran responsables criminalment”, tot i que afegeix que “quan un menor de l’esmentada edat cometi un fet delictiu podrà ser responsable d’acord al que disposa la llei que regula la responsabilitat penal del menor”. Aquesta llei introdueix un règim específic per majors de 14 anys i menors de 18 anys, segons el qual se’ls podrà exigir responsabilitat per la comissió de fets delictius tipificats pel Codi Penal. I, en aquest punt, en comptes de “penes”, s’imposen als menors “mesures” orientades a la reeducació
"La meva ex-parella no paga la pensió d'aliments pels nens. Què puc fer?". Com advocat de Familia, especialitzat en divorcis i separacions, aquesta és una de les preguntes que acostumem a rebre amb regularitat, sobretot a causa de la crisi econòmica. Què cal fer? Com es pot actuar? Quins terminis hi ha? Aquest ha estat el tema central de la nostra darrera intervenció als Matins de TV3.
Lentament, la guarda compartida va creixent a tot l’estat. A Catalunya, pràcticament un de cada tres divorcis o separacions amb fills menors (un 32%) acaben amb l’atribució de la guarda compartida a tots dos progenitors. Però la guarda compartida no implica la desaparició de l’obligació de pagar aliments, contràriament al que de vegades es creu. Ho deixa ben clar l’article 233-10.3 del Codi Civil de Catalunya i també la jurisprudència abundant el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya.
Existeix molta confusió en relació a la figura de la denominada “pensió compensatòria” en els termes en què es configura dins del Codi Civil de Catalunya. Sovint, els advocats de família, quan portem a terme algun procediment de divorci, ens trobem amb que la clienta (normalment ella) ens diu que vol reclamar una pensió compensatòria perque ha treballat a la casa i ha cuidat els fills molt més que no pas el seu marit... I aquest no és el cas.
La finalitat de la pensió compensatòria no és indemnitzatòria: és actuar d’amortidor per a que el cònjuge que es vegi econòmicament més perjudicat pel divorci pugui mitigar aquest perjudici i anar-se adaptant a la nova realitat.
Compareix un dels progenitors al nostre despatx d’advocats de família i, tot content, ens diu: “Ho tenim tot pactat. Els nens no es mouran de casa i serem nosaltres dos els qui ens hi anirem alternant cada setmana. És el millor”. Aquesta és la fòrmula coneguda com “casa-cau” o “casa-niu”: consisteix en que els fills menors segueixin vivint al domicili familiar, mentre que pare i mare entren i surten cada setmana o cada quinzena. És a dir, són els pares els qui es mouen i no els fills.Sembla la solució ideal. Però, ho és? En realitat, es tracta d’un sistema que no té precisament una gran popularitat entre els nostres jutjats, atès que s’ha demostrat que, en la pràctica, és una font constant de conflictes que dificulten el desenvolupament adient de les funcions de guarda, contràriament al que podria semblar d’entrada.
Sovint, els advocats de familia especialistes en divorcis i separacions observem com les persones que venen al despatx tenen una gran confusió en relació al concepte de “pensió d’aliments”, sobre el que inclou i com es calcula.
D’entrada, hem de dir que la “pensió d’aliments” no inclou, només, el menjar strictu sensu, encara que el nom pugui fer pensar una altra cosa. Habitualment, les denominades “despeses ordinàries” dels fills, que són les que s’han de pagar mitjançant la “pensió d’aliments”, inclouen les despeses de menjar, part proporcional de les depeses de l’habitatge i subministres, roba i calçat, farmàcia, llibres, material escolar i tots els altres rebuts escolars , inclòs el menjador
Les dades del Consejo General del Poder Judicial són contundents: durant l’any 2014, les demandes de divorci, separació o nul-litat matrimonial van créixer un 6,9% en relació a l’any anterior. I, dins de totes aquestes crisi matrimonials, s’observa també un augment considerable de les que es produeixen de comú acord, sense haver d’anar a parar a un procediment contenciós. Són xifres que es posen al nivell de les que hi va haver l’any 2008, abans de l’inici de la crisi, i, en alguns casos, fins i tot les superen. Vol dir, això, que la crisi econòmica ja ha acabat? No exactament. Hi ha d'altres factors que hi intervenen.
Fa ja uns quants anys que els advocats de família ens trobem amb divorcis en els que els integrants de la parella són de països diferents i, de vegades, fins i tot de cultures molt diferents. Això es dona cada vegada amb més freqüència, com una conseqüència inevitable de la globalització creixent de les relacions humanes. Quan arriba un cas d’aquestes característiques, l’embolic està servit: quins tribunals són els competents? quina llei és la que cal aplicar?
És possible la guarda compartida quan hi ha una situació de conflicte entre pare i mare? Com advocat de Família, especialista en divorcis, la resposta ha de ser positiva: les desavinences entre els progenitors no poden ser un obstacle per a l’establiment de la guarda compartida.
Al tercer trimestre del 2014, les demandes de modificació de mesures dictades en un procediment de divorci s’han incrementat en un 151% en relació a les que es van presentar al mateix període de l’any 2008. Són efectes de la crisi econòmica. Cada vegada, els advocats de familia hem de presentar més demandes de modificació de mesures.
